Fa molt temps que existeix una fuga de serveis dels entorns rurals que empeny les persones fora dels pobles petits. En tenim un nou exemple amb la preservació de la justícia de proximitat i concretament de la figura dels jutges i les jutgesses de pau. Una figura molt arrelada a Catalunya i que s'ha demostat com una via eficaç per a la resolució de conflictes mitjançant la mediació. Els jutges i les jutgesses de pau –en tenim 898 a Catalunya– contribueixen a descongestionar els jutjats de primera instància. Només cal veure que al voltant del 20% dels casos es resolen per la via de la justícia de pau i no arriben a altres instàncies judicials, ajudant a descongestionar un sistema que ja està prou carregat. Deia que la preservació d'aquesta figura de proximitat està qüestionada i ho està, precisament, per una nova llei orgànica d'eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia plantejada pel govern de l'Estat que la posa en perill. 

Els jutges i les jutgesses de pau a tots els pobles de l'Urgell celebren casaments, tramiten citacions i notificacions dels jutjats, resolen conflictes entre veïns per dir algunes de les seves funcions. La figura del jutge de pau és una figura que permet fer una atenció de proximitat. Són persones que coneixen la quotidianitat del municipi, coneixen els costums, coneixen la manera de fer i quin és el tarannà d'aquell municipi en concret, sobretot en els pobles petits. Per la bona tasca que fan, pel servei de proximitat que ofereixen als pobles, també en entorns rurals, i perquè responen a una competència catalana i són escollits democràticament, cal garantir-ne la continuïtat. Mantenir els jutges i les jutgesses de pau és garantir una justícia accessible a tothom, de proximitat, és apostar per la mediació i per mantenir els serveis als pobles. Suprimint la figura dels jutges de pau allunyem la justícia de la ciutadania, saturarem encara més els jutjats i encarirem la Justícia, donant un pitjor servei a la ciutadania. I tot això, evidentment, no ho podem permetre.