Els clots de l'autovia A-2

Tàrrega, 1986. Llicenciada en Ciències Polítiques, autora de diversos reculls de poesia, viatgera i membre de l'Associació Guixanet. Se sumà a l'equip de col·laboradors de la Nova Tàrrega fa uns quants anys amb els seus articles a De pe a pa.

Fa pocs mesos hem conegut el nou projecte milionari que el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana promou a la banda barcelonina de l'autovia A-2. Una iniciativa que es fa a l'altra banda de la Panadella i que contribueix a ampliar la sensació de greuge que sentim a les comarques de Lleida respecte d'aquesta important via de comunicació. Des de la seva construcció, les obres de millora de l'autovia han estat ben escasses fins al punt que hem hagut d'adaptar la nostra conducció al mal estat de l'asfalt. Les persones que utilitzem aquesta carretera, sobretot en els trams de l'Urgell i la Segarra, sabem que el carril dret ha quedat inutilitzat i es fa inevitable circular per l'esquerra. També és preocupant l'accidentalitat de la via, que va creixent, fins al punt d'encapçalar el malaurat rànquing lleidatà.

En nombroses ocasions he tingut l'oportunitat de reclamar als ministres José Luis Ábalos i Raquel Sánchez la necessitat de renovar l'asfalt de l'autovia A-2. És incomprensible la diferència en la qualitat de l'asfalt a banda i banda de la divisió provincial. És incomprensible també la passivitat de l'administració davant l'evident malestar de les persones usuàries. Després de reclamar-ho els darrers tres anys, hem aconseguit que el ministeri respongui sòbriament que prepara tres projectes per renovar el ferm dels trams de la demarcació de Lleida que estan en pitjors condicions. No sabem si això inclourà els quilòmetres urgellencs i segarrencs i segurament encara trigarem a veure-ho, veient el temps que estan durant les obres a l'alçada de la variant de Lleida on es renovaran 15 quilòmetres dels 85 del tram lleidatà. 

Sigui com sigui, és evident que necessitem unes infraestructures dignes i és evident també que som conscients de les oportunitats que perdem per no tenir-les. Ni en el cas de les carreteres, ni en altres infraestructures com les ferroviàries, estem a prop d'assolir l'objectiu d'una mobilitat segura i sostenible. No ens podem permetre perdre cap oportunitat. Per això és imprescindible que continuem reivindicant la necessitat de comptar amb unes infraestructures dignes, que millorin la qualitat de vida i les oportunitats de les comarques de Lleida. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article