Jo no soc pas una feminista radical, però situacions com les que està patint aquests dies Sanna Marin fan que surti la meva vena més enèrgica. Gairebé tothom deu saber qui és Sanna Marin, però per si algú no la coneix us diré que és una política finlandesa, nascuda a Hèlsinki i que amb només 34 anys es va convertir en la persona més jove que ocupava el càrrec de primera ministra de Finlàndia pel Partit Socialdemòcrata.

A nivell personal Sanna Marin va viure el divorci dels seus pares, ja que el seu pare era alcohòlic, i va ser criada per la seva mare i la seva novia, una combinació difícil de pair pel sector més conservador. Es va casar i té una filla, però suposo que les responsabilitats del càrrec no van ajudar al matrimoni que va acabar en divorci. Dit això, Sanna Marin és una noia de 37 anys, soltera o divorciada segons vulgueu, però lliure, i se l'està jutjant per uns vídeos que han sortit a la llum mentre ballava i bevia amb un grup d'amics i amigues, com fan totes les dones d'aquesta edat i situació; tot i que l'edat tampoc és el més important aquí. L'acarnissament és tal que li han fet fer un test per saber si consumeix drogues, que no diré jo que no en prengui, però que el que em pregunto és si això ho hagués fet un home, si li haurien fet fer el test de drogues o l'haurien felicitat per haver sabut diferenciar la seva vida personal de la professional. Perquè el cas de Boris Johnson i Sanna Marin no tenen res a veure. Ell es va saltar el confinament, va posar en risc la vida de moltes persones en repetides ocasions i va donar mostres d'embriaguesa també en diverses ocasions. Però ell era un home, i si bé va haver d'acabar dimitint, segur que no va ser per les seves festes, aquestes van ser l'excusa per fer-lo fora però darrere és de tots sabut que hi havia altres motius polítics i financers.

Doncs arran de la polèmica pels vídeos, no només les finlandeses, sinó dones d'arreu han inundat les xarxes de vídeos seus sortint de festa o fent burla com si estiguessin de festa per solidaritzar-se amb la primera ministra. No la poden jutjar ni per corrupta, ni per mala gestió, només perquè va sortir de festa, que ves a saber quant feia que no podia sortir, primer perquè té una filla petita i segon perquè és la primera ministra. Des que es va convertir en primera ministra, Sanna Marin ha estat objecte de nombrosos atacs relacionats amb la seva vida privada, o bé perquè va anar a un festival de rock amb un look impactant amb una caçadora de cuir i pantalons curts i botins, o perquè un altre cop portava un vestit de lluentons (en castellà lentejuelas). Però és que té 37 anys i això és el que fan les dones de 37 anys. I s'ha fet el test antidrogues, perquè suposo que sap que sortirà negatiu, però malgrat ser Finlàndia el país més feliç del món segons les Nacions Unides, ser un país amb idees progressistes, es veu que el masclisme també els corre per les venes.

Doncs això és el que té quan governa gent jove, que viuen el temps que els toca viure, els anomenats  millennials, que surten de nit, que van a concerts, a córrer o al gimnàs i ho comparteixen a les seves xarxes socials, però també tenen reunions d'alt nivell amb ministres o presidents d'altres països. Doncs aquesta generació de polítics  millennials als quals pertany Sanna Marin i que comparteix amb Jacinda Ardern de Nova Zelanda, Alexandria Ocasio-Cortez dels Estats Units o Gabriel Boric de Xile, tenen una altra manera de fer política i estar en contacte amb els seus electors de manera més propera i transparent, i a mi fins i tot potser m'agrada més.

Ara no em digueu per què els Peres, el Sánchez i l'Aragonès, sembla que encara no han pujat al tren dels nous polítics i segueixen encotillats en els seus vestits grisos i corbates tristes, quan no se la treuen només per fer el número. Ja no hi seran a temps i seguiran imitant la vella política.