Es diu que el millor residu és aquell que no es genera. I aquesta idea va prenent força a mesura que creix la consciència ambiental i la preocupació per la sostenibilitat. El repte de la transició ecològica és un dels principals que afrontem com a societat. “No hi ha un planeta B”, com ens alerten les persones activistes, que també urgeixen els poders públics a actuar d’immediat. 

Fa molts anys de la implantació del sistema de recollida selectiva a Tàrrega. Diria que gran part dels targarins i targarines hem incorporat l’hàbit de la separació dels residus, però ens caldrà fer un pas més. El sistema de recollida amb contenidor té unes limitacions que el sistema porta a porta podrà superar. Ens és proper el cas de la Segarra, on fa 20 anys de la implantació del porta a porta que els situa a un 57,48% de recollida selectiva el 2020, ocupant la setena posició a Catalunya. 

Tenim encara camí per recórrer per augmentar les taxes de reciclatge, però també queda molt per fer per generar menys residus. De fet, “reduir, reparar, reciclar, reutilitzar i recuperar” són conegudes com les 5R ecològiques. Cinc estratègies que ens poden atansar als objectius ambiciosos que fixa el marc europeu: l’any 2035 només haurien d’arribar als abocadors un 10% dels residus, mentre que ara mateix n’hi aboquem el 42%.

Fa uns dies, vaig tenir l’oportunitat de conèixer el funcionament de Cartaes, l’empresa targarina d’inserció que es dedica a la gestió i revalorització de residus. Cada any aconsegueixen donar una nova vida a 163 tones de residus que entren a la deixalleria de Tàrrega. I, en un exemple d’economia circular, reparen i recuperen els residus, fins i tot convertint-los en nous objectes que venen a la seva botiga. Si feu un cop d’ull a les seves xarxes socials, veureu com converteixen la fusta que arriba a la deixalleria en mobles creats a partir de residus. Podríem parlar de l’obsolescència programada i de com de difícil és reparar els aparells quan s’espatllen i que ens ha portat a una cultura d’un sol ús, com en el camp de la moda. Cada any la ciutat de Tàrrega genera 150 tones de residus de roba. 

Per acabar, ara al Senat es tramita la Llei de Residus espanyola, una llei que no està a l’alçada del gran repte que tenim al davant i que, a més, posa en risc el cànon de residus català i les polítiques pioneres de gestió de residus de Catalunya, que es porten aplicant amb èxit des del 2004. I, precisament, alguns dels projectes de Cartaes reben recursos provinents del cànon de residus. Per avançar cap al residu zero calen més esforços i menys traves.