Alegria!


Tàrrega, 1986. Llicenciada en Ciències Polítiques, autora de diversos reculls de poesia, viatgera i membre de l'Associació Guixanet. Se sumà a l'equip de col·laboradors de la Nova Tàrrega fa uns quants anys amb els seus articles a De pe a pa.
Toquen les campanes que desencadenen l'arrencada de la Festa Major de Maig i a la plaça Major, amb els dits dins les orelles, penses que es fa difícil d'esmorteir l'espetec de la tronada que precedeix l'Eixideta. I que quina por les traques però quina olor de festa, la pólvora. De seguida la música i les danses de la pedrera del folklore targarí –que hi ha futur, que hi ha futur!–, però mentrestant quin present més colorit, tu. I comença a girar-se la marinada i aquella fresqueta que convida a entrar a l'Ajuntament –la roba de primavera sempre massa prima o massa gruixuda– a escoltar el pregoner. Era això la Festa Major, sí. Però més que el cronograma, però més que el ritual iniciàtic, t'hi fa pensar aquesta llum dels dies ja ben llargs, aquesta alegria esclatant, tots els retrobaments i el bon humor generalitzat. Alegria!, cantava La Trinca, que és Festa Major.
I a partir d'aquí la voràgine d'actes, d'abraçades, de concerts, de no dormir i de tantes coses que ens omplen l'ànima que gairebé ens fan oblidar que hem estat dos anys sense viure-ho amb la intensitat d'avui. De Festa Major a Festa Major, d'alegria en alegria com si no hagués existit el lapse de mascaretes i neguits. I de vermut en vermut i d'aquell CorreTossino pirata mític de fa anys o aquell altre on van aparèixer els bombers, fins al d'avui, un altre cop aquí fent passadís perquè hi passi corrent la figura més boja de les bèsties targarines. Els carrers són els de sempre però semblen més bonics i el no saber gaire si ja deu ser hora de dinar o de sopar. Tants cocs per triar per acabar menjant els mateixos de sempre però posats de gala per la fira i més bons (ho semblen!) menjats en companyia a la plaça de les Nacions. A la primera mossegada amb aquest solet i la canalla corrent per la plaça penses sí, que ara sí que és Festa Major.
El jo ja t'ho deia que des d'aquí ho veuríem bé. Castells de focs, aquests sense dits a les orelles, badant la boca. Un globus de la Pepa Pig que s'escapa volant, un nen que plora mirant amunt. I fins l'any que ve. Tiruliruliruli, tiruliruliruló, avui és Festa Major.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari