Si Catalunya és l'únic poble d'Espanya que va néixer lligat a Europa, podríem entendre com una reacció pròpia dels visigots en la seva lluita contra els musulmans l'actual croada de l'autoritarisme d'inspiració feixista (ultradreta) que al mateix temps pretén restablir, simbòlicament, la monarquia visigòtica d'abans a Toledo, que ara vindria a ser reforçar la dels borbons a la Zarzuela, ho facin aquests com ho facin. 

I, tanmateix, a tot plegat, facin veure el que vulguin, hi coincideixen les altres forces polítiques estatals, des del PP, passant per Vox fins al PSOE i el PSC i el que a partir d'avui mateix (dilluns) en pugui restar dels pèrfids Ciudadanos. Del magma dels Comuns amb els seus adlàters només en puc remarcar el fet que en el seu full de ruta la llibertat del poble català no figura en la relació principal de les seves prioritats. En canvi sí que hi tenen la unitat de l'Estat espanyol per retrògrada que aquesta es pugui plantejar. La seva dissimulada ideologia no amaga que prefereix l'eix de l'esquerra globalitzadora al de l'esquerra alliberadora. En fi, els visigots van a totes obsedits a aniquilar per sempre els drets fonamentals de la Catalunya dels fills de Carlemany; la mateixa que Europa hauria de defensar i protegir amb més fermesa i la màxima convicció. Ja sabem que per ara la qüestió no va ben bé així i és un fet que a Catalunya ens costa de poder acceptar. Confiàvem excessivament en la Unió Europea? És probable, però el que sí que és ben cert és que els catalans sempre hem estat uns convençuts europeistes i és per això que clamem per l'Europa dels pobles, la que indubtablement tindria una dimensió humanista més real i positiva. 

No en faig una qüestió de part, però sí que vull dir que d'aquesta Espanya en concret (i no n'hi ha d'altra) no en podem esperar res de res; no té viabilitat ni solució democràtica. Ara mateix en plena crisi econòmica, empresarial, del món productiu en general, amb un índex d'atur monumental, famílies senceres abocades a la misèria més severa, sotmesos per una gravíssima pandèmia les conseqüències de la qual encara estan molt lluny de saber quan i com es podran pal·liar, van i provoquen un terratrèmol basat exclusivament en la lluita pel poder, pel sectarisme dels poderosos i fonamentalment per a protegir els privilegis majoritàriament immorals de les seves elits. Frivolitat i vergonya en grau superlatiu.
No pot haver-hi cap pensament decent que pugui admetre serenament aquesta ignominiosa burla. Diuen que Madrid és Espanya, quan en realitat el que volen dir és tot el contrari justament per tapar que la mortal centrifugadora d'Espanya és aquest Madrid de la "Villa y Corte" la del principi i fi de l'autèntica Espanya de matriu castellana; la de les elits extractives que succiona tots els recursos sense mesura, miraments ni respecte. Aquesta paròdia nacional no pot tenir cap més futur que el desastre. No pas per a ells que són els que tenen tot el poder, sinó per a nosaltres: els súbdits, empobrits i depredats sense futur ni esperança possible.

I la pregunta més apressant que tinc ara mateix per als nostres representants polítics és: de què voleu anar a parlar si ja fa temps que ho tenen tot dit, aquesta gent? És que no veieu que no hi ha pastís a repartir quan, a més, pensen que nosaltres som encara pastís? Per dignitat i en defensa pròpia de tots els catalans, toqueu de peus a terra, o aviat no tindrem ni un terra per a poder trepitjar.