He sortit al camp, a buscar-hi la buidor absoluta, el transcendent, Déu, si m'escureu. Res. Al camp se sent tot el que vols sentir, a un volum baix, esclar. Els decibels amb què la buidor em parla són audibles a la meua orella, valgui la paradoxa. Ja ho diuen, els científics, que el silenci absolut fa pessigolles als timpans. Ara mateix, amb els auriculars posats, sento l'ordinador i la meua respiració: tot plegat, 10 dB. Si tornéssim al camp, de nit, aquests sorolls –els sinònims d'aquest mot ocuparien un parell de línies d'aquest article– potser arribarien a 0 dB, el límit de l'oïda humana. Ai, las! Aquells que diuen "a les ruqueries, oïdes sordes", valdria més que no ho repetissin sovint. Com es fa per ensordir-se a propòsit? Amb taps de cera per a les orelles, a preus imbatibles? Els brams de ruc, de prop, deuen ser insuportables; no pas per la visió del ruc, sinó per la potència del seu renill. Ara, res a fer contra els elefants. A cinc metres de distància, el seu bramul posa en mode vibració un cos humà sencer –us pensàveu que el vostre mòbil era més collonut, eh?– i alhora ensordeix qualsevol persona: 103 dB, que és la combinació d'una botzina de cotxe, una tempesta forta, un huracà i una discoteca, tot junt i ben fortet.

De dia suportem una varietat increïble de sons. Alguns ja els portem incorporats a la vida quotidiana: rentadora, cafetera, aspiradora… Aquesta darrera causa molts ensurts, sobretot quan ja està apagada i els humans insistim a cridar perquè no hem tingut temps de "desendollar-nos" del soroll circumdant. "No cridis!", se sent des del replà de l'escala. La màquina, per desgràcia sorda com una campana, aspira –no, no és cap acudit– a la no gens menyspreable xifra de 90 dB. I què, preguntareu. Ara imagineu que sou davant d'una moto en marxa, i que preteneu continuar una conversa d'una manera intel·ligent. Ca! No us en sortireu pas.

El soroll no és pas un tema banal. La llei no permet sobrepassar els 65 dB durant el dia, i de nit haurien de ser inferiors a 30 dB. Per exemple, de nit no hem d'entendre les converses dels veïns ni el programa de televisió que estiguin veient. Motors engegats, persianes que cauen de patac, motocicletes amb tub d'escapament trucat... tots aquests ginys fabricats per l'ésser humà poden girar-s'hi en contra. Anem amb compte si el so es converteix en cridòria i ens torna neguitosos, ens provoca insomni, ansietat fins a arribar a la depressió i agressivitat. El soroll no ajuda la memòria, ens enterboleix el pensament crític, afecta la concentració i per tant el rendiment escolar i laboral. No en teniu prou? La contaminació acústica us pot emmalaltir el cor. No us queixeu, doncs, hipòcrites, de les raves a les habitacions d'hospital quan entrin a prendre-us tensió i temperatura. Grateu-vos la pell resseca amb fruïció, i us diran que ho heu de fer amb delicadesa. I apagueu el volum de les notificacions: tant li fa, al món, quants agradaments hi ha al vostre Instagram.

És veritat, no podem viure sense so: la veu, la música, l'aire entre les branques dels arbres. Però el soroll... Ah, amics. Aquesta síl·laba afegida al so pot fer desaparèixer "sàpiens" de l'homo al qual ens havíem acostumat.