La Carme ha decidit començar l'any amb bon peu, i fa com els xais camí de l'escorxador: anar belant cap al gimnàs. Hi arriba amb el cap ben alt i el cor ple d'expectatives, la bossa nova de trinca i els muscles (o eren músculs?) frisant per renovar-se. Abans de sortir de casa, maquillada com si anés a una entrevista de feina, s'ha escrutat amb violència femenina: l'engonal no xerra del que no s'hi fa, les aixelles exhalen olor a mandarina, les càries es guardaran prou de fer-se propaganda. S'aprova amb una ganyota i es posa bé la bufanda més bona, no vol que la prenguin per una pelacanyes.

La tarifa més barata és la de 2 dies a la setmana –dilluns i dijous– de 7 a 8. Gimnàstica suau, en diuen, i la noieta de recepció la convenç amb paraules mel·líflues de les bondats del Pilates, del well-ageing, del mindfulness i altres paraules en anglès que li sonen a xinès. Sua profusament mentre li donen les claus de la taquilla, però deumosenguard que ho sàpiguen –la quota més barata és una ganivetada a la calefacció del seu pis. Va a canviar-se i no fa escarafalls amb l'exhibició de la roba interior; les altres dones es passegen en calcetes i sostenidors mentre parlen en veu alta d'esquiar i de platges de noms impronunciables. Algunes entren a la sauna, un cubicle discret entre els bancs amb la porta al davant per entrar i sortir-ne. Recorda les vaques de la seua infantesa. Torna a suar.

La classe ha anat prou bé: sap obeir la professora perquè les monges la van entrenar correctament. Se sent orgullosa dels músculs (o eren muscles?) que la sostenen, dels ossos i dels porus. A col·legi sempre feia 10 abdominals més, corria 100 metres més. S'escarrassava tant que arribava a casa feta un nyap, però no podia queixar-se, El Espíritu Nacional no li permetia criticar la dictadura del cos, ni als seus factòtums. Dijous s'agafarà dels turmells mentre resa l'Avemaria per dins, sencer, fins a les llàgrimes. Les dones –les altres, les que no puden mai, les que no taquen amb el flux vaginal– alcen els braços amb fingida solvència, estiren cames sense patir, abasten l'aire de la sala. Per dins les bufetejaria i les sacsejaria. Per què hi van si no són capaces de privar-se de l'escalfor de casa per afuar la percepció del cos? Per què la guilla és més espavilada que la formiga?

Amb els mesos, se sent més segura i aprofita la sauna. Tanca els ulls, obre la boca i exhala, a contracor, la marfanta que la posseeix. Encara les ungles i la bilis als llavis, "respira a fons, un... dos... tres... quatre... cinc... treu l'aire", no les vol escanyar. El dia que aquella vaca estirada li etziba "tens el gust al cul, Titanic és una pel·lícula genial" davant de totes, gerent del gimnàs inclosa, els aboca l'aigua calenta a l'engonal i surt al vestidor. Ara sí que sua. Li ve una glopada d'aire, de plaer: és l'orgasme de la resiliència.