Són el "dogma" espanyol que pretén ser etern, que vol dir: per sempre més. Ho tenen tot, ho posseeixen tot, i més que en volen. Es creuen l'esquelet, la musculatura, la pell, els òrgans, les vísceres i l'ànima de tots nosaltres: els catalans. D'això va la paròdia, l'espectacle, la representació i tot el joc que ens venen a mostrar. Ells i només ells són els que fan les lleis; la llei, els reglaments, els decrets (ai, els decrets!) i les supremes interpretacions inspirades en la seva sacrosanta unitat, la del dogma, la del per sempre més; eterna i inamovible.

Però l'ànima és nostra, de cadascú de nosaltres, i és allí on viu i batega el nostre esperit i el de tots nosaltres com a poble, col·lectivament, amb dignitat, humanisme, justícia i respecte social, benestar, treball, esforç, llibertat i pau. I aquest és l'esperit que encara no han pogut arravatar-nos, de moment. Ah, no caldria ni dir-ho perquè en som les eternes víctimes, però penso que no estarà de més recordar que el dogma de l'unionisme espanyol es fonamenta en la negació sistèmica de la majoria (sobretot dels més essencials) dels nostres drets fonamentals. La teranyina està tan ben tramada i estesa que ho administra tot, des dels nostres drets a la pura condició existencial, llevat de la nostra ànima, esperit, sentiments i facultat de pensar. D'aquí, pot ser, que ja només els resti la via de voler-nos hipnotitzar, perquè amb totes les altres que han practicat amb obsessiva i malèvola perseverança, i que ara seria prolix enumerar, no se n'han sortit. 

No obstant això i donat el moment present, en voldria destacar una que, per la nostra condició de súbdits, sempre creients i esperançats, no acabem de copsar mai com allò que realment és i que tantes vegades s'ha demostrat: l'engany, la mentida, la fal·làcia i l'ensarronada, per citar-ne només algunes de les formes encobertes sota les quals les aranyes (totes) de la teranyina venen a Catalunya, amb un gran somriure per sota el nas, amb el dossier famós de "la pluja de milions" per a tot el que calgui. I que mai en veurem ni un ral, ans al contrari, i a sobre, quan tothom sap que no es compliran, les aranyes ja tenen la resposta preparada: la impossibilitat de poder complir amb les (falses) promeses ha sigut per culpa de les imperioses i elevades necessitats de les servituds d'Estat. Amén. 

Aquestes aranyes mercenàries volen que a Catalunya l'abatiment de tots els independentistes acabi per esquinçar-nos les pròpies venes, l'ànima, l'esperit, el seny, l'esperança i la necessitat de sobreviure i progressar. Ho volen perquè saben, millor que molts dels nostres, que només la independència té sentit. De fet ho sap tothom que, més que un somni tantes vegades anhelat per moltes generacions abans que la nostra, la independència és la necessitat més imperiosa i urgent si de veritat volem sobreviure i ser allò que lliurement determini la ciutadania de Catalunya. La teranyina unionista no és casa nostra perquè és tòxica, perillosa i pot esdevenir mortal de necessitat. Un exemple del que dic: Espanya l'han feta els tribunals i ens volen fer creure que per això és un estat de dret. Drets per a ells i les seves teranyines amb les pertinents aranyes i per fer-nos anar ben drets. Aquí les aranyes tornen sempre i no deixen mai de tenir gana. Tenen molta teranyina per teixir.