He d'admetre que aquesta petita sèrie d'articles que vaig iniciar amb la intenció de fer algunes aportacions personals sobre la política en l'actual projecció de les eleccions previstes del 14-F, ara ja desconvocades i que, suposadament, tornaran a ser definitivament decretades per a la nova data del 30 de maig (escric la matinada de dilluns). Ja vaig advertir en el darrer paràgraf de l'article de la passada setmana que, en qualsevol cas, volia referir-me als "suposats guanyadors de les suposades eleccions del 14-F". És evident que els supòsits als quals em referia s'han acabat desmuntant i que les "boles (polítiques) de neu" a les quals metafòricament em referia, s'han acabat fonent tot just començar. El temporal Filomena ha passat amb les conseqüències i molèsties conegudes per tothom i, això sí, amb una bona saó pels camps i pels plantats. Altra cosa és la Covid-19 a què resulta que el fred encara li és més favorable, i com que no ens l'acabem de treure de sobre ni de sota ni d'enlloc, i els mitjans sanitaris són els que són, és evident que tindrem pandèmia per temps. Goso dir que per molt més temps del que ens pensem i del que els gestors governamentals (sobretot aquests) ens volen fer creure. 

Ara haurem d'esperar a veure què diu la sensata Junta Electoral Central (i el seu catecisme anticatalà i anti independència) perquè aquí a Catalunya encara penja tot d'un fil, i com que els independentistes, sobretot aquells que tenim molt clar que només amb la independència podrem atendre les gravíssimes conseqüències a les quals ja fa temps que es veuen abocades la majoria d'empreses, empresaris i treballadors del món productiu, de serveis, de petits negocis, etc. per culpa d'aquesta maleïda pandèmia, estem sotmesos a una brutal repressió que, vistos els precedents jurídics (o de la justícia) viscuts i les permanents prospeccions policials àvides en complicar la vida social, grupal, professional i personal de tothom que legítimament i democràticament vulgui la definitiva llibertat del nostre malaurat i maltractat país, faríem bé de preveure complicacions originades pels sectors unionistes més transversals del nacionalisme espanyol. Com si no en tinguéssim prou de problemes i dificultats i malgrat haver-hi els precedents de Galícia i el País Basc. 

Veurem com acabarà, però car, Catalunya és peça de caça major política i ara que, per interessos partidistes i circumstàncies estratègiques divergents s'ha arribat a trencar de forma irresponsable la nostra pròpia unitat, la de tot l'independentisme –allò que mai ens hauríem d'haver permès– pensen els nostres eterns enemics i adversaris espanyolistes que tenen la "peça" cada vegada més a prop d'on preveuen abatre-la. Estan obsedits amb la repressió, que ja és de tota mena i condició, i nosaltres ho hauríem d'estar a combatre-la com ho estem a combatre la pandèmia. I això necessita la unitat i la solidaritat de tothom a Catalunya perquè és responsabilitat de tots i perquè deixi de ploure sobre mullat per sempre més.