El passat dia 22 un diari local va publicar un interessant article titulat La revisió del passat en el qual feia un interessant relat d'aquesta part de la història catalana, fins no fa gaire oculta per part dels historiadors i dels mitjans de comunicació.

Al Diari de Barcelona del 31 de maig de 1798 es publicava el següent anunci: "Qui vulgui comprar una negra i una filla seva mulata que sap cuinar, rentar i planxar bé, que vagi davant la casa dels Gegant, núm. 9, casa de Mariano Sans i Sala". Anuncis com aquest van ser freqüents fins al 1827, cosa que demostra la presència d'esclaus negres a Catalunya. Si bé l'esclavitud ja existia a Catalunya des de el segle X, quan l'aristocràcia i la mateixa Església tenien els seus propis esclaus.

En els inicis, els esclaus tenien diverses procedències: tàrtars balcànics, turcs, armenis, grecs, nord-africans i subsaharians, necessaris sobretot per a les galeres. Els negres en aquesta fase inicial eren minoria, passant al s. XV a ser majoritaris, i augmentant de forma important el 1789, com a conseqüència de la legalització del comerç d'esclaus cap a les colònies de Cuba i les Antilles.

Només entre 1789 i 1820 els negrers catalans van traslladar des de l'Àfrica al continent americà uns 30.000 esclaus, en vaixells que sortien de Barcelona, carregats amb teles, alcohol, fusells i altres productes en direcció a la costa centreafricana, on els intercanviaven per esclaus i després es dirigien cap a les Amèriques, per treballar principalment en explotacions de canya de sucre. Comerç que va durar fins al 1866, i es calcula que el total d'esclaus africans que els negrers espanyols van traslladar a Amèrica va ser d'uns 1,6 milions, sent Cadis el primer port negrer d'Espanya i Barcelona, el segon.

La plaça Sant Jaume de Barcelona era un punt de venda d'esclaus, on es podien comprar a un preu que oscil·lava entre les 15 i les 80 lliures quan una mula de 5 anys costava 20 lliures.

Destacats industrials i naviliers catalans es van enriquir directament o indirecta amb el comerç d'esclaus, alguns dels quals, com Antonio López (marquès de Comillas), ha gaudit d'una fastuosa estàtua a la ciutat de Barcelona. Famílies encara ben conegudes de la mateixa ciutat com els Vidal Quadras, Goytisolo, Xifré, Güell, Samà... van fer fortuna gràcies a aquest molt lucratiu negoci, els quals continuen gaudint d'un important reconeixement social.

Actualment existeix a Barcelona la ruta esclavista de la ciutat, en la qual es visiten edificis i monuments que tenen a veure amb els protagonistes catalans del comerç d'esclaus. Resulta incòmode acceptar que l'Eixample, les obres de Gaudí o l'Exposició Universal de 1888 no s'expliquen sense els diners de les colònies, en bona part procedents dels tràfic d'esclaus, en el qual il·lustres catalans varen ser els protagonistes.

El debat obert actualment sobre algunes estàtues com la de Colón, té poc o molt sentit, però és important aprofundir en la història encara que no concordi amb una certa visió idíl·lica del passat català.