En el fons l'origen del coronavirus no és més que la intromissió de l'ésser humà en la natura. I aquesta no és la primera vegada, ja que el 70% de les malalties humanes han estat transmeses per espècies salvatges els últims quaranta anys. Sovint són animals amb què hem entrat en contacte després de destruir el seu hàbitat, ja sigui per guanyar noves terres per al cultiu, més espais urbans o per construir infraestructures.

És la biodiversitat, estúpids! Ens podria dir James Carville, autor del cèlebre mantra "és l'economia, estúpid!", que va donar la victòria a Bill Clinton en les eleccions electorals dels Estats Units.

En els últims 70 anys, l'economia mundial ha registrat un creixement sense igual si es compara amb l'aconseguit en els mil anys anteriors. La contrapartida ha estat que la diversitat biològica –la diversitat dins de les espècies, entre espècies i la diversitat dels ecosistemes– també s'ha reduït a un ritme mai vist abans de la història de la humanitat.

Un 75% de la superfície terrestre ha patit alteracions considerables, el 66% de la superfície oceànica està patint una greu contaminació i s'ha perdut un 85% dels aiguamolls. La situació de la flora i la fauna no és millor, havent-se reduït un 25% de totes les espècies d'animals i plantes existents en el planeta i prop d'un milió estan en perill d'extinció.

L'altre efecte conseqüència del creixement econòmic que estem registrant és l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, amb unes concentracions en l'atmosfera sense precedents i causant de la situació de la crisi climàtica actual, que en un futur pot arribar a tenir uns efectes devastadors per a la humanitat molt més importants que els que produirà el coronavirus.

Economistes, polítics i investigadors divergeixen quant a què s'ha de fer, però mentre el procés de degradació de la biodiversitat augmenta inexorablement, alguns d'ells auguren que el creixement econòmic, al ritme que anem ens portarà pitjors nivells de benestar, com a conseqüència del danys al medi ambient i de més desigualtats socials.

Malgrat tot, cap mesura significativa s'ha pres fins ara al respecte. I un bon exemple el tenim en els alts nivells de contaminació del transport de mercaderies i persones terrestre, marítim i aeri, retardant la substitució dels combustibles fòssils per altres no contaminants, la desforestació salvatge de zones com la de l'Amazònia per disposar de més terres de cultiu i per la ramaderia i pel profit les indústries del paper i la fusta, habitatges i empreses segueixen generant un excés de residus, indústries com les químiques i les petroleres altament contaminants, edificis mancats de rehabilitació energètica i la manca de foment a la rehabilitació energètica dels habitatges.