Segons el Fons Monetari Internacional, la crisi de la Covid-19 representa el major desafiament per a l'economia global des de la segona guerra mundial. El doble xoc de l'oferta i la demanda provocat per la pandèmia i les mesures de confinament, amb l'enfonsament dels intercanvis internacionals ha provocat una aturada de l'activitat que s'estén a través dels quatre continents.

Si preveure el futur en economia és sempre complicat, en aquests moments d'absoluta incertesa encara ho és molt més, ja que a dia d'avui, tenim molt poques dades de l'impacte de la pandèmia sobre l'economia real, ni tenim experiència prèvia de com els agents econòmics reaccionen davant les mesures extremes que s'estan prenent, ni una idea clara de quant duraran les mesures de paralització de l'activitat.

El Banc d'Espanya preveu un impacte molt server i sense precedents en la història recent, com a conseqüència de les mesures preses pel govern per frenar els contagis i per l'ambient d'incertesa que dificulta la presa de decisions a empreses i famílies, fet que es traduirà en el 2020 en una important reducció de l'activitat productiva, que serà molt superior a la dels nostres veïns europeus, pel fet que la nostra economia és molt depenent del turisme, la qual cosa suposarà una pèrdua molt important de llocs de treball.

A nivell dels comptes de l'Estat, sofriran una important falta d'ingressos pel fet d'una menor recaptació d'impostos, mentre que la despesa pública augmentarà i provocarà un augment del dèficit i com a conseqüència també del deute públic, per la qual cosa durant bastant temps tindrem un estat més pobre i més endeutat.

El més important, no obstant, serà la rapidesa amb què puguem retornar a la normalitat que permeti revertir la paralització de bona part de l'activitat empresarial, que estem vivint. Si la normalització s'alenteix, com sembla que és el que passa, les conseqüències econòmiques negatives per al 2020 i el 2021 seran molt importants, a efectes de tancament d'empreses i negocis d'empresaris autònoms. Una mostra de la gravetat de la situació en què ens trobem actualment la tenim en el fet que en 45 dies s'han donat de baixa a la Seguretat Social 714.000 treballadors i, si hi sumem els que han perdut la feina en aquest mateix període, es trobarien desocupats 8 milions de treballadors, el 35% de la població activa, en la qual es preveu també una reducció del PIB del 40% en aquest mateix període. Per això, és tan important el desconfinament i tornar el país i l'economia a la normalitat tan aviat com sigui possible. El govern central està sent, en part, responsable de l'alentiment de la sortida de la crisi sanitària per la pèssima gestió que n'ha fet, quan molts altres països europeus ja posen dates concretes a la tornada a la normalitat. No sembla que hagi estat una bona idea haver centralitzat la gestió sanitària de la pandèmia quan la sanitat ja fa quaranta anys que la gestionen les Comunitats Autònomes, mentre que el ministeri no deixa de ser un lloc de buròcrates i funcionaris.

Per altra banda, Espanya és un dels països que menys ajudes està donant a empreses i autònoms per pal·liar els efectes de la pandèmia i poder sobreviure, que consisteixen principalment en avals i crèdits tous, quan en altres països els han desplegat mesures d'injecció directa de tresoreria. La prioritat a curt termini per part del govern i de la Unió Europea hauria de ser donar suport a les empreses, els petits negocis i a les llars durant la crisi, i evitar al màxim possible de fallides, garantint liquiditat als mercats financers i evitant que els fluxos de finançament no s'esgotin ni es produeixin abusos.

La desfeta econòmica i social serà enorme, provocarà molta pobresa i desigualtat, per això és molt important que no se segueixi allargant aquesta situació d'empresonament col·lectiu i tot torni a un mínim de normalitat, perquè com més avall caiguem, més gran serà el dany i la remuntada durarà més temps i serà més costosa.