Vaig acabar la setmana passada recomanant la necessitat de defugir l'enfrontament amb l'Estat espanyol de forma clara i decidida en tant que és un fet, des de fa segles històricament demostrat, que Espanya és un estat arbitrari i violent, no dialoga mai sinó que mana i imposa sempre amb tots els mitjans dels quals disposa i que li atorga el poder. El poder absolut, és clar.

Els perifèrics tenim en general una visió descolonitzada de la que tenen les forces vives del règim i de la cort amb representació màxima, permanent i blindada a la capital Madrid. És on resideix tota la dinàmica de la força centrifugadora, centralista i radial de l'Estat. Tot plegat fa que Madrid sigui una mena de microcosmos diferent de tota la resta de les ciutats i territoris d'Espanya. Llur sociologia i cultura política és singularment particular i exclusiva. Tots els seus diversos sectors socials viuen i es nodreixen permanentment de manera parasitària tant dels poders fàctics establerts com dels creats per l'estat borbònic. Això fa que la cultura de la cort tingui la màxima expressió a Madrid. De la cort i de totes les supremes institucions nacionals i internacionals. Com correspon a un Estat de concepció centralista, ancorat al segle XIX, i (encara que ho dissimuli i amagui) tendenciosament autoritari.

Encara que d'una manera sintètica, he volgut descriure, una vegada més, aquestes realitats de la España Una perquè hom tingui ben clar on ens trobem, quina realitat és la que fa segles que ens regeix i quines són les polítiques que en podem esperar. Polítiques inspirades en un mal dissimulat rerefons imperialista, sovint reaccionari, subjecte sempre als poders jurídics que mantenen el seu futur, de manera parasitària, lligat a la corona borbònica, a la qual serveixen i de la qual se serveixen de forma acrítica per mantenir els privilegis que retroalimenten la pervivència del règim (amb tots els seus il·lustres parasitaris inclosos) implantat pel dictador ara fa vuitanta anys.

Règim que manté el principi sagrat de viure de la ciutadania de l'estat en general i, de manera destacada, abusiva i irracional de la catalana. Els fets ho demostren. Com demostren que el seu model econòmic i polític no funciona bé. I que com a nació és cada vegada més dèbil i, si no fos per la UE que els ho permet, l'Estat espanyol no aniria tan fort amb les seves amenaces d'intervenir a la força tancant el Parlament i traient l'exèrcit al carrer, si calgués.

L'escull és insalvable amb les regles d'una legalitat democràtica justa i transparent. (Continuarà)