Dependenta

"Miri, la meua companya està de baixa. Jo? Smeg Siemens. Sí, de pares alemanys, clar. Mon pare es deia Whirlpool. Americà, i un programa polític per a la llana que... Ai sí, perdoni. Bones, que, com va això del cony... confinament, eh? Van ser els xinesos, va ser en Trump? Va per llarg, la vacuna? No, ella té més humanitat, per dir-ho d'alguna manera. Ofesa? I ara! De moment, la venedora sóc jo. I si li fa ràbia que JO doni molts tombs a les coses... doncs... moment, que escupo aquesta aigua que em sobra i centrifugo i estic per vostè. No, de parpelles no en tenim. I no em piqui més l'ullet, cony!"

Màscares

Sí, ja ho sé, ja, que la cara és l'esperit de l'ànima i tot el que vulguis. Sí, també sé allò de la forma de la cara, i el pentinat –bé, amb el temps que fa que no es talla els cabells, igual m'equivoco. Que també estic segura de com camina: obre més el peu dret que l'esquerre, i coixeja de l'altre. No, no ha canviat de perfum, encara es tufa amb l'Eau de Currèges, de l'any de la picor. Que què passa? Que ara s'ha posat ulleres de sol, per passar desapercebuda. La mascareta ja la porta, de disseny i tot. Era ella, qui m'ha saludat? Doncs... diria que sí, però, vet a saber!

Internés

"Obre el Moodle. Busques el PDF. El tornes en Word. L'afegeixes... no, ah, ara s'ha penjat el sistema. Que no tens Microsoft, vaja. Fas anar l'Open Office, serveix igual. Poses una feina d'un dia a l'altre, una setmaneta va bé. No recordes la contrasenya? Demanes que te l'enviïn al Gmail. Ah, tu tens un compte a Hotmail. Doncs tornem a començar. Obre el Moodle amb la contrasenya de l'XTEC. L'antiga, sí (...) òstia, a l'escola no hi podem entrar per recuperar els papers... Què hi farem, aquest any serà regalat, en aigua i aprovats. Un apariat dolent, eh? (...) No, no cal que riguis, que després m’hi acostumo.”

Saluda

Fins ara no sabia que la dona que tenia aquells rosers tan bonics a la terrassa vivia amb una altra dona, que és musulmana, que tenia tan bon gust amb els mocadors de cap, que llegia filosofia grega i que, a més, fins ahir sortia a les 8 per aplaudir els sanitaris perquè al celobert Al·là no tenia prou poder per entrar als seus pulmons.

Mateix dia

El dia que plou, ton fill es pixa als llençols –tots, cal ser coherent. Es bava tota la roba, perquè no pot sortir a passejar. Si surts, vol asseure's a terra, i el fang de la cadira de rodes te l'endús a casa. A l'entrar, dius, ben fort: "Pols ets, i en pols et convertiràs." Estampes un gerro de vidre contra la paret i plores fins a no poder més.

Sant Jordi

"Tot anirà bé". La dona a punt de fer-ne 50 entra a la llibreria amb aprensió. El pit se li infla més de la talla que afirmen els sostenidors, nota un ofec estrany a la gola, i un desig molt semblant al sexe que baixa de la panxa, calces avall. Es mira bé els guants, que no se’m trenquin. La mascareta fa que se li entelin les ulleres, i espera, amb el cor bategant-li a uns 110 km/h, que el baf desaparegui per poder llegir millor. Finalment, guants i mascareta en el seu lloc, pits lleugerament caiguts –curiós, diria que m’ han baixat una talla, les mamelles–, estira, decidida i sense por, el llibre de la cobdícia literària: T’estimo.