5è dia: Dimarts i m'he aixecat de la cadira 5 o 6 vegades, amb qualsevol excusa. Ara busco una paraula mentre vaig al lavabo, ara deixo en un altre lloc una sabata, i oblido l'altra per un altre moment. Em dic que no cal anar a mirar per la finestra: no hi passa ningú, potser un camió de repartiment cada 10 minuts. La finestra, la tinc sense les cortines passades. Em cal la llum del dia com la música, sóc un cactus en un desert antinatural. He dubtat de totes i cadascuna de les paraules que posaré en aquest article, fins i tot dels lectors que les faran vives amb la lectura en veu alta. On quedarà el meu testimoni del confinament, entre tanta gent que fa el que jo faig, que escriu el que viu amb desfici malaltís? Toco els llibres que estimo, i em diuen que "val més que te m'aprenguis ara; després, la vida anirà massa ràpid per aturar-se entre els versos". Collons, que té raó. De fons, la Florence and The Machine canten una cançó sobre un timbal i el ressò al cervell. Diria que també parla dels meus.

4rt dia: Representa que som dilluns, i he de fer com si treballés en horari normal. No pot haver-hi dies sense docència ni sense aprenentatge, per cap de les dues parts. Gràcies a internet, el WhatsApp i el correu electrònic que solucionen els canvis, l'apocalipsi literari i els maldecaps. Un treball sobre un escriptor –oh, sorpresa!– no vol ser trobat dins de l'amazònia de lletres d'un ordinador privat. Engresco la meua alumna que faci mans i mànigues per despertar-lo del "son dels justos" que deu dormir, tot i que hauria de ser ENGUANY el termini d'entregar-lo. Ella riu, m'envia les emoticones que recorden la seua rialla, la de l'alegria. Ho enyoro tot: la rialla i la pissarra i la pols del guix; no tant la paperassa que acumulo dins de la maleta: exàmens, exercicis, apunts, llibretes, l'agenda. Hi he apuntat els dies que fa que estem confinats. Ja veus, les classes es tornen eternes. Tot es difumina, excepte el pa amb tomàquet amb la família. Ara té més sentit que mai.

3r dia: Diumenge. Hem escrutat el quiosc amb ulls de Sherlock Homes, i hem descobert quin giny ha maquinat per cobrar els diaris i revistes sense sortir del seu despatx: dues bosses vermelles de ràfia penjades a cada banda del tendal, on s'han de deixar les monedes i els bitllets. Desinfectaran el diari els avesats a la premsa dominical, tan propensa –abans– al lleure i a la difamació folklòrica? Em pica tot el cos, d'ansietat i de pols de quadres nous a la paret. Aniria a fer el vermut al bar... calla, que com no te l'enduguis de casa i el baixis a l'Ateneu, amb un carregament de tovalloletes amb alcohol i prevencions mils...igual t'acabes fotent el desinfectant "on the rocks". Ric sola. L'acudit és dolent.

2n dia: Dissabte de Quaresma anticipada. M'he rentat les mans a consciència: tinc falanges robustes i curtes, artells no gaire pronunciats, les ungles són curtes i poc agraciades. Em sorprenc observant-me amb tant d'interès, meditant sobre el cos que em fa emmalaltir i alhora em cura. Obro finestres amb delit, deixo que l'aire rejoveneixi la casa, passo draps sobre taules i prestatges com si els bategés amb noms que jo només conec. Vine, salut, fes-nos hostatges d'una nova era. Fes que l'abraçada amb el meu amor duri tota la quarantena i més enllà, sense retrets, sense amuntegar-nos en l'observació perillosa del defecte i el tic nerviós. T'estimaré sempre, cos meu, fins a la fi del sabó i l'aigua.

1r dia: "M'he adormit! Hòstia, m'he tornat a adormir, i ja són les 9 tocades i goita, encara hem d'esmorzar i a les 10 tenia un examen amb els de... Si m'afanyo i em fas un cafè amb dos dits de llet, ja esgarraparé qualsevol cosa a la feina i em vesteixo... Merda, ja són dos quarts de 10! Em mataran!" Al meu costat del llit recordo els esdeveniments d'ahir: al matí ja no vam anar d'excursió, a la tarda només hi va haver una classe i totes les taules van quedar molt desinfectades; al vespre recollíem totes les nostres possessions més valuoses i ens acomiadàvem amb instruccions per treballar des de de casa. Ningú va regalar cap abraçada. Començava el confinament.