Avui volem parlar de la salut mental infantil, de la capacitat dels infants per construir relacions, gestionar emocions i desenvolupar-se plenament, tant ara com en la seva vida adulta. Moltes persones adultes diagnosticades expliquen que els hauria agradat rebre ajuda abans, quan eren petites. 

Les colònies i sortides són molt positives per conviure amb els companys fora de l’entorn habitual ja que permeten als infants relacionar-se d’una manera diferent. Tenen un impacte emocional important: Afavoreixen el seu desenvolupament personal i fomenten l’autonomia. Són un reconeixement al curs superat.

No necessàriament són divertides per a tothom, hi ha infants que pateixen o que no hi volen anar. Per a alguns pot ser una situació d’estrès, i això també s’ha de respectar. Cada infant viu aquestes experiències de manera diferent.

És possible que l’any vinent es cancel·lin les colònies com una mesura de pressió cap al Departament d’Educació de la Generalitat. Els docents estan reivindicant millores laborals i educatives. També s’ha d’entendre que les colònies impliquen una gran responsabilitat i, si no està prou reconeguda o retribuïda, és comprensible que alguns professors no vulguin assumir-la.

Els que tenim uns anys, considerem que ara hi ha més diversitat i necessitats diferents dins les aules que anys enrere i quan el sistema educatiu no acompanya, es pot acabar perpetuant situacions d’exclusió. 

Això té conseqüències a tots nivells: hi perd la canalla, els professors, les famílies, els sectors com menjadors, extraescolars o cases de colònies… Les vagues sempre perjudiquen algú, però al darrere hi ha la voluntat de lluitar per un bé a llarg termini. Des de Veu a les Veus creiem que les reclamacions dels professors tenen sentit i els mostrem el nostre suport des d’aquí. 

Un altre aspecte és si els infants entenen què és una vaga i per què es produeix. Cal fer ús d’un llenguatge adaptat a l’edat del nen per explicar-los-hi el que passa. Això té un valor educatiu i emocional, ja que els permet aprendre que, davant de situacions que es perceben com a injustes o millorables, existeix la possibilitat de reivindicar canvis. Aquest aprenentatge està estretament relacionat amb la salut mental, l’expressió emocional i el sentiment de participació.

Si finalment algunes sortides o activitats escolars no es poden dur a terme, sovint és l’educació no formal qui assumeix part d’aquest espai educatiu i relacional. Entitats de lleure, caus, esplais o altres activitats complementàries poden esdevenir espais clau per al desenvolupament personal i social dels infants. 

Finalment, tant docents com professionals del monitoratge comparteixen una realitat: la vocació és important, però no suficient. Per poder fer bé la seva feina i oferir un acompanyament de qualitat, també necessiten reconeixement i unes condicions laborals dignes. És difícil demanar implicació absoluta si factors com el salari, la conciliació, les ràtios o les condicions materials no acompanyen.

Pel que fa a les nostres experiències, en Pepe recorda que, durant la seva infància, a l’escola pública no es feien sortides escolars. Quan van ser els seus fills qui hi participaven, ho vivia amb satisfacció: hi anaven contents i considera que aquestes experiències els ajudaven a treballar responsabilitats i a guanyar autonomia. 

La Manoli explica que, de petita, els seus pares no es podien permetre enviar-la de colònies. Amb els seus fills, però, la situació va ser diferent, i gràcies al suport del Consell Comarcal hi van poder participar. Recorda que als seus fills els hi agradava molt l’experiència, tot i que admet que ella els trobava molt a faltar durant aquells dies.

En Salvador comparteix una experiència diferent: ell no anava a colònies simplement perquè no li venia de gust. En la mateixa línia, la Càndida explica que, mentre un dels seus fills gaudia molt de les excursions i tenia ganes de participar-hi, l’altre preferia no anar-hi. Una realitat que posa de manifest la importància de respectar els ritmes, les preferències i les necessitats individuals de cada infant.

Josep Maria Espinàs: “Als infants no els fa por equivocar-se de camí perquè saben que anar perduts és una manera de jugar.” → Als adults ens fa por equivocar-nos, per a ells tot és un joc… fins i tot les vagues.