Avui venim a parlar de l’amistat i la relació que té amb la salut mental.

Per fer-ho, cal definir què és: la definició de manual és que l’amistat és una relació afectiva, voluntària i recíproca entre dues o més persones, basada en la confiança, el suport mutu i la intimitat emocional. 

Aquest concepte abasta molt. Segons el Pepe, l’amistat és una relació o vincle amb la persona en qui confiar, amb qui plorar. Pot tenir un valor superior a la família, ja que la confiança pot ser diferent, major en l’amistat. Explica que té sort de les persones que l’envolten i que són amistats.

Per al Salvador, l’amistat és una relació entre iguals, algú que et recolzi, que vulgui fer coses junts… Li agrada diferenciar entre companys i amics. Per a ell, un amic és qui accepta virtuts i defectes, el lot sencer. 

Des que la Càndida es va separar de la seva parella, considera els seus fills com amics. S’expliquen les coses, s’agraeixen els suports mutus i pensen els uns en els altres. 

La línia de qui és amic o no és molt fina, és important definir si el suport és mutu i si la relació és recíproca i voluntària. 

Les relacions socials poden ser un factor protector. Ens ajuden a estar ocupats, estar acompanyats, a sortir de casa. Ofereixen un vincle, confiança, el suport incondicional, ens coneixen de forma profunda… 

Alguns estudis apunten que l’amistat redueix l’estrès, ajuda a desenvolupar la personalitat (sobretot en la infància) i promou el sentiment de pertinença. 

Creiem que s’escullen les amistats depenent del nostre caràcter o personalitat, maneres de pensar, objectius comuns... 

Hi ha una dita que diu: “Amics, pocs i bons.” Nosaltres pensem que un bon amic per a nosaltres ha de fer-nos confiança, respecte, compromís, comunicació fluida, confidencialitat i lleialtat. 

De fet, una reflexió que hem trobat i que ens ha semblat interessant és: “Un bon amic és amb qui pots estar còmode en silenci.” En un món on sempre omplim els silencis, un bon senyal d’amistat és poder estar junts, en silenci i sentir-nos còmodes i en confiança. Acostumem a identificar les bones amistats en mals moments, ja que quan vivim aquestes situacions és quan veiem qui ens ajuda o qui marxa corrent. 

Les amistats poden canviar molt al llarg de la nostra vida i la relació que tenim amb les persones, també. Les amistats són molt importants en el camí vital. Pot ser que n’hi hagi algunes que canviïn de camí, algunes que s’avancin, algunes que s’aturin i es quedin enrere. Però són molt importants. 

Per exemple, el Pepe explica que a la mili va conèixer un amic amb qui s’ho explicaven tot. Van perdre el contacte freqüent i ara, malgrat que el temps ha canviat la seva manera de relacionar-se, encara es contacten via Facebook i encara hi té la mateixa confiança que abans. És com si el vincle seguís en el mateix estat.

En tractar aquest tema ens plantejàvem si les amistats en l’actualitat són més fàcils de mantenir. Quan parlem d’abans, si pensem en segles anteriors, la mobilitat i l’accessibilitat no eren les mateixes.

L’amistat estava circumscrita al lloc on vivies. Ara, amb els canvis, viatges, Erasmus… pots conèixer persones de ben lluny i conservar l’amistat. També les xarxes socials poden ajudar a mantenir el vincle. 

La manera de conservar l’amistat ha canviat. Abans havies d’esperar la carta o la postal. Ara és instantani amb el WhatsApp. Això també és un risc, tanta immediatesa... 

També volíem posar èmfasi en què passa amb l’amistat quan hi ha un diagnòstic en salut mental. En aquestes situacions, l’amistat amb algunes persones es pot trencar. Les persones poden pensar que la teva manera de ser ha canviat, potser el seu entorn l’anima a deixar la relació, pot ser que tingui por o inseguretat o perquè no sàpiga com donar suport i l’espanti no fer-ho bé. 

D’altra banda, els processos de recuperació ens poden enllaçar amb moltes altres persones. Persones que viuen el mateix que nosaltres o professionals que ens entenen i que ens valoren tal com som.

El procés de recuperació també ens ajuda a entendre moltes situacions i, per tant, entendre com estar al costat de moltes persones, ben diferents. Agraïm a totes les persones que ens hem trobat pel camí de la recuperació. 

Volem aprofitar l’oportunitat per agrair, de part del Pepe, a la Isabel, una gran amiga i dona lluitadora, i per part del Salvador, a les seves amistats en general.

Albert Camus diu: “No caminis davant meu, no et seguiré. No caminis darrere meu, no et guiaré. Camina al meu costat i seràs el meu amic.”