La paraula espiritualitat prové del terme grec pneumatikós. En els seus inicis una persona espiritual era considerada algú en qui habitava l’Esperit de Déu. Amb el pas del temps, s’ha convertit en un constructe àmpliament estudiat dins dels àmbits de la salut mental i el benestar psicològic. L’espiritualitat fa referència a la recerca de sentit, connexió i harmonia interior i cal destacar que no són el mateix que la religió i l’església. 

L’espiritualitat pot ser un factor de risc o de protecció per a la nostra salut mental. De risc perquè sabem que hi ha persones que han viscut experiències negatives o violentes relacionades amb l’espiritualitat i la religió. Però també ens pot ser molt beneficiosa, ja que pot ajudar-nos a trobar sentit a la vida. Segons alguns estudis, les persones amb creences espirituals tendeixen a patir menys depressió i a gaudir d’una millor qualitat de vida. 

L’espiritualitat ens ajuda a donar resposta a preguntes profundes que sovint ens fem: Què passa després de la mort? D’on venim? Quin sentit té el que vivim? Aquesta recerca de sentit pot ser especialment útil per afrontar situacions difícils ja que les pràctiques espirituals poden ajudar-nos a mantenir l’esperança, a sentir-nos més tranquils i a recuperar una sensació de control.

Hi ha moltes maneres de viure l’espiritualitat i la religió. Algunes persones la connecten amb pràctiques no catòliques, com el ioga o la meditació, que no redueixen la dimensió espiritual, sinó que la transformen en una altra forma de connexió interior.

Conceptes com el karma ens recorden la importància d’actuar amb ètica: allò que fem, sigui bo o dolent, acaba tornant-nos. En un món marcat per la diversitat cultural i la immigració, cada context dona forma pròpia a la vivència religiosa i espiritual.

Al llarg del temps, la nostra espiritualitat també pot canviar. Les experiències de vida, especialment els moments de malestar o dificultat, posen a prova les nostres creences i la manera com vivim l’espiritualitat. Aquestes crisis també poden ajudar-nos a aprofundir i donar un nou significat a la nostra fe o espiritualitat.

Per viure una espiritualitat saludable ha de ser: no obligada, conscient i reflexiva, que permeti un creixement interior, connexió amb els altres i fomentar actituds ètiques.

Cada vegada hi ha menys persones que assisteixen a missa, es casen religiosament o bategen els seus fills. Això pot estar relacionat amb factors econòmics, però també amb canvis en la manera de viure la religió i l’espiritualitat. Alhora, hi ha religions que estan guanyant adeptes, la qual cosa mostra que la pràctica espiritual segueix sent rellevant, encara que de formes diverses.

La disminució de pràctiques religioses no significa una manca d’estima o valors; simplement les persones busquen altres maneres de viure la seva espiritualitat.

Quina relació tenim cadascú de nosaltres amb l’espiritualitat?

• Pepe: Quan estic malament o trist, m’agafo a les meves creences. És la soledat la que em porta a plantejar-me preguntes i buscar respostes. De vegades m’emprenyo quan les meves creences no em donen solució al que estic vivint. Recordo que, quan era més jove, si no anava a missa el diumenge, el dilluns no sortia al pati. El més important per a mi és la meva família: tenir-los a casa, que em vinguin a veure i, sobretot, la relació amb el meu net. Això és la meva raó de ser.

• Manoli: Entrar a un grup terapèutic m’ha portat molts beneficis. No practico cap religió formal, però medito i recito el Solo por hoy, un exercici de perdó cap als altres i cap a mi mateixa. Això m’ajuda a sentir-me millor i a afrontar els dies amb més serenitat.

• Jaume: Jo soc materialista. No crec en esperits, ni fantasmes, ni Déus, ni tampoc en el cel ni l’infern. No practico cap religió, crec en la ciència i en fer el bé als altres.

• Candi: Vaig a missa els dissabtes i els diumenges i reso per la meva família. Cada vespre també practico petites rutines espirituals que em donen il·lusió i noves perspectives per al dia següent, com dir-me a mi mateixa: “Va, Candi, que tu pots”. La meva espiritualitat m’ajuda a millorar la relació amb els companys, a ser constant i a mantenir la tranquil·litat. El meu lema és: “Qui dia passa, any empeny”.

Per acabar, us deixem una frase que diu: “L’espiritualitat és un determinant important de la salut que pot influir en la guarició, el resultat i la qualitat de vida de les persones”.