Avui tractem un tema bàsic però molt important per a la salut: l’alimentació. Creiem que cal que la població ho conegui, que pugui conèixer quins aliments són més favorables per a la seva salut i, a la vegada, per la salut mental. 

Un estudi realitzat per la Universitat de Sydney i la Universitat de Queensland, publicat a la revista Nutrients l’any 2017 amb més de 7.000 adults participants, va descobrir que les persones que mengen més llegums, verdures, fruites, iogurts, peix, llet i sucs de fruita tenen nivells més baixos d’estrès. 

Un altre estudi publicat a la revista Public Health Nutrition l’any 2022 explica que les persones que consumeixen grans quantitats d’aliments ultraprocessats i pobres en nutrients tenen un 48% més de probabilitat de patir ansietat i un 22% de risc de patir depressió. 

Malgrat que aquests estudis proposen una relació direccional entre com ens alimentem i la nostra salut mental, pensem que moltes vegades també és la nostra salut mental la que ens porta a ingerir aliments poc saludables.

L’alimentació ens acompanya al llarg de tota la vida. Quan som petits l’alimentació és cura i protecció (per exemple: a un bebè quan plora se li ofereix llet). A qualsevol festa no hi falta el menjar! Inclús l’utilitzem com a mostra d’afecte (per exemple: fer un regal de caixa bombons a algú que apreciem).

El sabor i les textures dels aliments van molt relacionades amb el nostre estat emocional. També la temperatura. Per exemple: a l’estiu prenem coses més fresques, com amanides i gelats; i a l’hivern ens apeteixen coses calentes per buscar la calidesa, com caldos i estofats. 

Quan parlem d’alimentació, creiem que és important parlar del terme “gana emocional”, un desig de menjar que no prové de la gana física, sinó d’un estat emocional. És quan les persones mengem obeint un impuls, no per una necessitat real d’ingerir aliments. Menjar es converteix en una forma de regulació emocional en el que acostumem a menjar de forma desproporcionada. 

Totes vivim episodis de gana emocional. El Pepe comenta que menja gelat quan sent ansietat o soledat. La Manuela per distreure’s mira què hi ha a la nevera. La Càndida quan està feliç durant les celebracions menja en excés. I el Salvador, no sap quina és la raó, acostuma a picar durant el matí.

Per diferenciar la gana emocional de la gana física cal saber que amb la gana física mengem el que toqui i amb la gana emocional mengem coses concretes, com per exemple dolços. A més, la gana física és progressiva i la gana emocional és sobtada. I amb la gana física sentim benestar quan mengem mentre que la gana emocional ens pot fer sentir insatisfacció quan ho fem.

Si sempre ens deixem guiar per la gana emocional, pot passar que mengem desmesuradament i puguem augmentar de pes, que la ingesta d’aliments ens faci estar menys saludables, tenir trastorns digestius i majors riscos: colesterol, hipertensió… que pugui aparèixer algun trastorn com l’anorèxia o la bulímia i/o que hi hagi una desconnexió amb el nostre cos i les emocions. 

Per combatre la gana emocional cal promoure una alimentació conscient. Algunes recomanacions que us llancem per tenir-la són:

• Aprendre a identificar emocions abans de menjar.
• Trobar alternatives saludables per gestionar les emocions.
• Poder seguir un mateix horari, deixant marge d’hores abans d’anar a dormir. 
• Menjar a poc a poc, mastegant diverses vegades abans d’empassar perquè el cos tingui consciència de la ingesta d’aliments. 
• Valorar quins aliments són millors per prendre’ls al migdia o a la nit. 
• Estar atents als senyals del teu cos.
• Consultar professionals si tenim dubtes, necessitat o inquietud.

Finalment, us deixem una frase per continuar reflexionant sobre el tema: “El teu cervell és el primer òrgan que sent els efectes del que menges” del doctor Drew Ramsey, psiquiatre nutricional.