En una democràcia, la societat té conceptuat que la convocatòria i el desenvolupament d’unes eleccions és l’expressió més adient de la doctrina política que defensa la intervenció del ciutadà en l’elecció dels governants. Al primer cop d’ull sembla que és així, però si gratem una mica en el funcionament del sistema posterior als resultats assolits en uns comicis, veiem que l’instrument desvirtua els valors pels quals ha estat concebut: la democràcia. El problema pròpiament dit s’inicia en les regles del joc: la llei electoral. 

La llei electoral castellana de 1985 és la que regula el funcionament d’unes eleccions tant a l’estat (generals) com en els ajuntaments (municipals). Pel que fa a les comunitats autònomes (autonòmiques) cada comunitat té la seva pròpia llei electoral. Catalunya, però, no té llei electoral pròpia i regula els seus comicis per l’estatal. D’acord amb aquesta llei, les eleccions es basen en una votació mitjançant llistes tancades. Això obliga l’elector a escollir un “pac” polític sencer (llista electoral) en què segurament hi haurà candidats que no li fan el pes.

Freqüentment els resultats desvirtuen el nostre sentit del vot pels pactes, sovint estrafolaris, que configuren governs inesperats amb representants que no ens representen, que entren en una professionalització que per a sobreviure necessiten captar vots per al seu partit, amb l’objectiu de perpetuar-se en el poder, sense intenció de produir solucions als problemes reals de la ciutadania. Això no és un defecte del sistema, és el mateix sistema. Mentrestant, el sofert elector haurà d’esperar quatre anys més per tornar a exercir el seu dret electoral, escollint opcions que segurament altre cop el decebran.

Al món hi ha diferents estats com ara Irlanda, Bèlgica o el Canadà que intenten corregir aquest sistema “democràtic” defectuós amb alternatives complementàries com ara Assemblees Ciutadanes amb poder vinculant, triades a l’atzar, formades adequadament, que deliberen sobre qüestions concretes i produint recomanacions que sovint són més assenyades que no les dels parlaments electes. La idea és tornar a la política el sentit comú que les eleccions han foragitat.