Aquestes paraules els hi va etzibar a Pedro Sánchez en una sessió de control al congrés castellà, Míriam Nogueras, portaveu del grup independentista. Hi ressonaren com una premonició del que pot succeir en les properes setmanes. Important no confondre el final de la frase amb el “canvi d’hora” recent, ni amb la proposta que ha fet el president del govern castellà de demanar a la Unió Europea d’eliminar el canvi d’hora de cara al 2026.

Sembla que Junts amb aquest advertiment vol donar a entendre que “s’ha acabat el bròquil”. Aquell famós “cobrar per endavant” fa tot l’efecte que no ha funcionat. El partit de Carles Puigdemont, valorant el (in)compliment d’alguns dels acords pels quals van votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez, com són l’oficialitat del català a Europa, la llei d’amnistia o la delegació de competències en immigració que no ha superat ni el primer tràmit al Congrés, s’ha trobat amb el “cistell buit”. Després de dos anys d’esperar algun resultat, s’ha vist que aquell pacte finalment només eren meres promeses per aconseguir la presidència del govern. 

Aquesta situació no sorprèn pas tothom, ja hi havia veus dins l’independentisme que deien que Castella no compleix mai res d’allò que acorda i que no calia ni intentar-ho. Governi qui governi a l’Estat, PSOE o PP, la consigna és: a Catalunya mai cap concessió. 

En ple estiu, el president Puigdemont va “deixar caure” que a la tardor passarien coses, i ara sembla que es preparen aquestes “coses”. La reunió de l’executiva de Junts aquest dilluns ha traçat un pla de desvinculació castellana que la militància haurà d’avalar amb el seu vot. Els escenaris que s’obren al davant van des d’encetar un boicot parlamentari que faci que Sánchez comenci a perdre votacions a la cambra baixa, fins a exigir unes eleccions anticipades. Potser aquesta actitud de bloqueig facilitaria a Junts la recuperació d’una notable pèrdua de vots que van anar al veritable guanyador dels darrers comicis catalans: l’abstenció (42%).