Avui us portem un tema important: l’escriptura. L’escriptura com una eina de gestió emocional. Aprofitem aquest mes, ja que el 23 d’abril va ser Sant Jordi, el dia del llibre. Us volem explicar que tenim companys que escriuen i els va molt bé. 

L’escriptura pot ser font de benestar. Ajuda a millorar i enfortir la salut mental, millora l’ansietat, l’insomni… Hi ha estudis que diuen que, fins i tot, escriure sobre traumes ajuda a reduir estrès. Podríem descriure-ho com una “medicació emocional”. 

La nostra relació amb l’escriptura és diversa:

El Pepe, a les tardes, quan té més ansietat, escriu per entretenir-se i rebaixar-la. En moments complicats de la seva vida, feia ús de l’escriptura per gestionar les situacions i exterioritzar-les, sigui la tristesa, l’alegria o la soledat.

La Cristina escriu des de petita per canalitzar emocions. Escrivia en estil conte perquè les altres persones no ho entenguessin. A més a més, d’aquesta manera, el malestar perdia una mica de pes.

La Manoli no escriu de forma habitual, però sí que recorda iniciar un procés d’escriptura posterior a la mort del seu padrí. 

La Càndida està escrivint les seves memòries. S’ho passa bé i gaudeix recordant-les. Quan les tingui a punt, us avisarem, lectors!

La Irene ha tornat a escriure. Se sent alliberada després d’escriure les paraules que expressen com se sent. El sentiment el té igual, però valora que és menys intens després d’escriure’l. 

El Salvador comenta que posteriorment al seu primer ingrés, li va donar per escriure. Escrivia tots els seus pensaments i va escriure bastants fulls. Amb el temps els va cremar per fer-los desaparèixer.

La inspiració ve quan menys t’ho esperes. Quan vivim alguna situació, quan volem parlar d’alguna cosa abstracta, quan compartim moments amb una persona, entre altres. A vegades ens inspirem en moments que no podem escriure, us proposem que si us passa podeu enviar-vos o gravar-vos el missatge i després ho podeu desenvolupar quan sentiu que és el millor moment. Recordeu que l’escriptura no ha de ser amb rima o organitzada, també pot ser de forma espontània i sense sentit. Cadascú té la seva raó i li dona l’ús que necessita per gestionar-se.  

Les xarxes socials són un bon lloc per expressar-les, per exemple, alguns ho compartim a l’estat de l’aplicació WhatsApp o inclús en xarxes com Instagram o X. Algunes vegades ens pot servir per escriure el nostre estat emocional. També a vegades podem compartir coses inspiradores, tant per a nosaltres com per als altres. Compartir el que sentim és una manera de fer saber als altres com estem i que ens puguin validar. Ep! Que també es poden publicar coses relacionades amb la salut mental, per tal d’apropar-la a la comunitat virtual.

Moltes persones properes que han conviscut amb algun trastorn mental han publicat llibres. No tenim una teoria concreta de per què passa, però sí que valorem que l’escriptura ajuda a gestionar aquelles emocions i símptomes que generen malestar. Però a vegades, escriure és una eina tan potent que ens bloqueja. Quan hi ha tant de malestar costa expressar el que sentim i que flueixin. Sí que és cert que és una estratègia que recomanen molts professionals per expressar el malestar.  Des del nostre equip estem a favor de fer-ho, no veiem cap argument en contra, sempre que la persona ho vulgui i ho pugui sostenir. A vegades, ens podem trobar persones que estan involucrades en la nostra experiència i els pot generar malestar o incertesa el fet de “donar informació” o fer pública la nostra vivència.   

Us recomanem alguns llibres escrits per primeres persones: 

- Sempiterno de Cristina Fernández, un llibre per no enamorar-se dels mateixos fantasmes del passat.
- Diario de un girasol d’Eva Casañas.
- Les dones dels anells, Amagada com els cabells sota la mantellina i 9 meses en Mas Montornés de Marta Capdevila. 
- Pensaments d’un artista amb esquizofrènia de Ramon Gabernet.

Per trobar alguns d’aquests llibres, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del correu srctarrega@gss.cat  i demaneu-los!

Compartim amb vosaltres també una frase de Jules Renard: “Escriure és obrir una porta on abans només hi havia paret.”

POEMA a destacar:

Un nuevo año abre su ventana
y en ese espacio que el alma engalana.
Hablamos en silencio, que en silencio pesa,
la salud mental nuestra gran fortaleza.
Gracias a quienes dan su voz y aliento,
a este programa, su noble sustento.
Por escuchar, por abrir el corazón,
somos más fuertes en esta unión.
Que este año sea luz y esperanza,
De cuidar la mente, sembrar confianza