El dia 4 de febrer va ser el Dia Mundial Contra el Càncer. El càncer és una malaltia greu i prevalent que es caracteritza pel desenvolupament de cèl·lules cancerígens que es divideixen i creixen sense control a qualsevol part del cos (amb una velocitat excessiva). És una malaltia freqüent a causa de l’envelliment de la població i de l’augment dels sistemes de detecció precoç. Els tractaments contra el càncer van, majoritàriament, enfocats a curar la malaltia o, si no pot ser, a aturar-ne el procés. Bloquejar l’anomalia genètica de la cèl·lula cancerosa o estimular el sistema immune del pacient són les principals línies d’investigació del càncer que es coneixen.

Més enllà de l’afectació física, genera una afectació emocional en la persona que hi conviu. L’afectació dependrà molt del càncer, també: en el de pit, la persona per exemple té un impacte físic que li pot generar que no es reconegui. Això li pot costar mirar-se, relacionar-se amb la parella i, per tant, en la seva sexualitat. 
Inclús alguns processos tenen molt estigma. Sembla que, fins i tot, hi ha càncers més “ben vistos” que altres: segurament per la prevalença de mort i cura. Amb el càncer de pulmó, per exemple, la persona pot rebre el missatge que “tu t’ho has buscat” perquè fumes, o amb el de la pell: “No t’has cuidat, t’ho mereixes.” Pot ser que ho rebin de persones externes, però també moltes persones s’ho plantegen de forma interna. Imagineu-vos quin doble impacte poden sentir les persones que tenen un càncer i alhora se senten estigmatitzades i discriminades.

L’impacte de la notícia de càncer pot provocar a la família estrès, depressió, tristesa, però també cal tenir en compte els canvis estructurals i emocionals que es viuen. Des de canvis en les tasques de la llar, dels rols, etc. 

Tendim a pensar que el millor per estar al costat d’una persona que viu aquesta malaltia és ser forts, ser valents i acollir el malestar sense aparentar que aquest també ens afecta. Això pot passar factura. La paraula càncer en si ja fa por, no s’explica el que es viu amb ell per tot el pes que té la paraula i l’imaginari que hi tenim associat.

L’atenció també ha canviat en el temps. Abans només s’acompanyava la persona diagnosticada de càncer, però actualment es contempla la família com un agent important que també cal cuidar. 

L’equip de Veu a les Veus vam estar debatent sobre el tema: el Salvador considera que falta investigació al respecte. El Pepe va trobar a faltar ajuda psicològica quan un familiar seu va ser diagnosticat de càncer i creu que cal emprar recursos pertinents. A més, tenim una companya que explica que ha de fer-se revisions perquè a casa seva hi ha antecedents i li fa por. Però també volem explicar que un altre company ha deixat de fumar, ja estava motivat, però parlant d’aquest tema li va venir de gust cuidar-se i avui ja fa 11 dies que no fuma.

Per tot això si hi esteu convivint o teniu algun familiar que ho està passant, us recomanem: acudir a les revisions que toquen, fer activitats alternatives que ens ajudin a no focalitzar tot el dia a dia en el diagnòstic, buscar suport professional per poder expressar temors i preocupacions, acompanyar-te dels canvis físics i emocionals i rebre suport a l’hora de prendre decisions. Aquests espais poden fomentar la resiliència (també en els familiars) i participar d’espais de suport mutu, teràpia grupal i serveis d’acompanyament.

Cal cuidar-se i cuidar la salut mental! Aquí a Tàrrega hi ha l’Associació Contra el Càncer amb seu física al carrer d’Agoders, número 12. A la província Lleida n’hi ha unes 104. 

Des d’aquí volem expressar el nostre malestar per les repercussions a posterior que reben les persones que han tingut un càncer. 

Aprofitem l’avinentesa per comentar que el dia 13 de febrer va ser el Dia Mundial de la Ràdio. Nosaltres participem de forma activa tant en aquesta revista com en la ràdio fent un programa anomenat Veu a les Veus. Per això volem fer un agraïment a Ràdio Tàrrega i a tots els seus membres. La ràdio ens ha acompanyat tant en els bons com en els mals moments. Ens ha ajudat a no sentir-nos sols i a distreure’ns. Inclús hi ha membres que s’han criat dins de la ràdio. L’hem escoltat al cotxe, a casa… i a més, amb la participació mensual del nostre programa, sabem que hi ha persones des de diferents llocs que ens escolten. És un espai on compartir experiències i portar la salut mental en antena.