La serenitat i la salut mental
Donar veu a les veus
Si busquem la definició de la paraula serenitat, ens diu que és l'estat d'ànim de tranquil·litat i de calma o l'absència d'agitació, de moviment o de soroll.
Considerem que la serenitat és el contrari d'inquietud. Creiem que aquesta paraula va relacionada amb la pau. La serenitat apareix inconscientment i, a vegades, la trobem en activitats que ens omplen, ens fan sentir bé.
Cal aclarir que la serenitat no és el mateix que la resiliència, perquè entenem aquesta com un procés per adaptar-se a situacions més o menys difícils; i la serenitat bé podria ser el resultat d'haver superat amb resiliència alguna situació complicada o qualsevol altra situació en la qual sortim airosos.
Hi ha persones que per si mateixes tendeixen a comportar-se de forma més serena. Depèn de la personalitat, la història de vida, l'entorn, els aprenentatges que has fet... Tot això condiciona. Tenir aquesta qualitat no vol dir que en tots els aspectes et comportis així ni que siguis serè en tot. Mantenir la serenitat en una societat com l'actual, en la qual predomina l'estrès davant la necessitat de fer mil tasques tan ràpid i perfectament com sigui possible, és molt difícil. Des d'aquí us animem que sempre que us sentiu desbordats, respireu fondo i això us ajudarà a estar més presents i augmentarà el control que un té sobre la situació.
La serenitat et permet fluir, millora les relacions i afavoreix el fet que hi hagi una comunicació més assertiva amb l'entorn. És un procés que a grans trets s'assembla al fet de mantenir un autocontrol que ens ajuda a gaudir més del present i del que vivim.
Quan vivim amb malestar, a vegades costa trobar aquesta serenitat. Estàs en un moment molt vulnerable que no saps que et passa, no pots explicar-ho i no pots aconseguir-la.
Al cap i a la fi, entenem que les persones que tenen més eines per retornar a la serenitat és probable que tinguin menys malestar, ja que tenen més opcions per recuperar-se.
Quan vivim ingressos hospitalaris, que a vegades són necessaris, l'objectiu de la persona vers l'ingrés és trobar calma i serenitat, però això no és real, moltes vegades surts de l'ingrés que estàs molt fràgil i no estàs serè. És un procés de recuperació gradual, cada vegada t'apareixen més moments de serenitat. Al final són aquests petits moments.
Des d'aquí us recomanem activitats que ajuden a practicar com obtenir la serenor com són sortir a la natura, gaudir de l'oci, relacionar-se, tenir un suport o practicar la respiració conscient. Cadascú ha de trobar quina activitat li produeix satisfacció.
El Pepe explica que per a ell és estar assossegat i desconnectat del malestar. Quan està amb els amics i la família es troba en un estat de serenor perquè li proporcionen aquesta calma. També li dona serenor fer coses pels altres. Explica que li aporta serenitat que els altres estiguin bé, tenir bona relació amb els altres, tot i que és partidari que un ha d'estar bé amb un mateix. En canvi, la Manoli considera que la serenitat per a ella és acceptar les coses que no pot canviar. Alhora, la Irene explica que la serenitat va molt lligada a la tranquil·litat. Considera que la serenitat és un estat d'ànim que es pot experimentar sense una causa concreta o de la qual siguis conscient. Creu que la serenitat parteix de l'autoestima i de la resiliència al dur a terme una acció. Per tant, considera que la psicologia hi té molt a veure. Un altre company, el Salvador, considera que la serenitat és no buscar problemes on no n’hi ha. Creu que és estar en pau i estar serè per si mateix, les inquietuds li venen de l'exterior. En canvi, la Candi ens exposa que la serenitat és fer coses que abans no feia, sentir-se realitzada.
I com es busca la serenitat? La Manoli expressa que per buscar la serenitat ha hagut de posar voluntat anant a teràpia i cuidant-se, però sobretot posar voluntat perquè si no, tot el que et diuen no t'importa. El Salvador explica que si s'enfada perd la serenitat. El fet de tenir un problema o de veure una injustícia, si hi rumia massa la hi fa perdre.
El Pepe ens diu que quan treballava, feia de referent sindical i havia de gestionar molts conflictes. Al llarg de la seva vida ha tingut diferents moments en què ha perdut la serenitat, però actualment està en un altre moment en què li passen coses que li aporten serenor i felicitat. La Irene expressa que sovint apareixen moments de serenitat sense que hi hagi d'haver un motiu que la creï.
Per acabar, us deixem una frase que diu: "La serenitat no és l'absència de tempestes, sinó la pau enmig de les tempestes."

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari