Sabeu què és el Blue Monday? Ho heu sentit mai? Avui us escrivim sobre aquest concepte.

L’origen d’aquest terme es remunta al 2005 per part d’una campanya de Sky Travel. A conseqüència d'una anàlisi realitzada pel doctor Cliff Arnall, tenint en compte els esdeveniments importants que ocorren durant l’any i les emocions que experimentem, van nombrar el tercer dilluns de gener com el dia més trist de l’any.

Creiem que Blue Monday no és un nom triat a l’atzar. Hi ha una tendència a associar colors a maneres de sentir i fer. Per exemple, el vermell ens denota activitat i el negre, alguna cosa negativa. Segons la psicologia dels colors, el blau es relaciona amb la tristesa. En el conte El Monstre de Colors, el blau també s’hi associa.

A més a més, els dilluns tenen una connotació negativa degut al desgast i descans del cap de setmana, el canvi d'horari, la tornada a la feina…

Considerem que el perquè d’aquest dia pot tenir relació amb la cuesta de enero, degut a les compres nadalenques, començar la feina i coincidir amb el final de mes. També es relaciona amb el fet que a principis d’any tendim a fer-nos propòsits i no assolir-los pot generar molta frustració.

Finalment, també opinem que el fet que s’acabi el Nadal, les trobades familiars, les llums, els regals, les compres, la felicitat (o no) nadalenca, etc. pot conduir-nos a la tristesa.

Per tot el que hem dit, hi ha possibilitat que per a moltes persones sigui un dia trist. Però creiem que no existeix el Blue Monday com a tal, que és una construcció social i ens recorda al Black friday. Malgrat això, entenem que pot tenir relació amb el que vivim i que pot tenir sentit a per moltes persones. Però que no és generalitzable.

De totes maneres, per a nosaltres el Blue Monday pot ser una excusa per permetre’ns estar tristos. Hi ha molta gent que no s’ho permet en tot l’any. 

En la cultura occidental, la tristesa es considera negativa i vergonyosa. Però en altres cultures no és així. Aquesta consideració fa que no en parlem, que l’evitem, que la reprimim i no la visquem. No som una societat preparada per veure’ns estar tristos, plorar, expressar la tristesa… 
Volem reivindicar que la tristesa es pot sentir qualsevol moment de l’any, que és necessària i que calen més espais en els quals poder identificar i gestionar aquestes emocions que denominem negatives però que tenen la seva funció.

La tristesa, per exemple, serveix per sobreposar-nos a un malestar, a una desgràcia. Es podria dir que és el punt d’inici a l’acceptació d’una realitat que ens genera un malestar. Ens ajuda a superar situacions adverses i invita a la reflexió. També ens ajuda a aprendre dels errors i assimilar les pèrdues.

Per a nosaltres, el dia més trist de l’any és diferent del que es defineix.

Per al Pepe, qualsevol dia de l’any pot ser un Blue Monday. Per a ell el dia més trist és el 4 de gener, per exemple. Considera que els dies de Nadal han sigut un Blue Monday quasi tots els dies. No se sentia en concordança amb el que “ens diuen” que s’ha de sentir. 

Per a la Manoli, el Blue Monday és quan fa anys, perquè ja en compta molts. 

I per a la Càndida, és el 10 de setembre, quan es va casar. 

En definitiva, volem demostrar que hi ha coses que per a alguns poden ser tristes i convertir un dia en el més trist de l’any i que altres persones ho visquin de manera totalment diferent. Cadascú es posa trist per coses diferents: pèrdues, el pas del temps, els canvis del cos, els dies alegres que han canviat, els conflictes…

Finalment, us deixem unes claus per sobreviure al Blue Monday (o als vostres Blue Monday):
• Permetre’ns estar tristos.
• Prevenir per no sentir tant el cop després (per exemple, amb les despeses de Nadal).
• Mantenir rutina, fer ioga, fer exercici, tenir una bona alimentació…

Com a última clau, us animem a viure el present, malgrat que sigui Blue Monday, ja que com deia Dalai Lama: “Només existeixen dos dies a l’any en què no es pot fer res. Un es diu ahir i l’altre, demà. Per tant, avui és el dia ideal per estimar, créixer, fer i principalment viure.”