La salut sexual i reproductiva es defineix com un estat de benestar físic, mental i social en relació a la sexualitat i la reproducció. És part de la nostra identitat. La nostra manera de viure, sentir i experimentar la nostra sexualitat pot influir en el nostre estat d’ànim, amb l’autoestima, la satisfacció, la plenitud i la socialització. La sexualitat sana és font de salut, benestar i vida. És una manera de mostrar amor, afecte i comunicar-nos. 

La sexualitat la podem entendre com el plaer i la reproducció. Com un mixt entre aquests dos aspectes. A més, moltes vegades, quan parlem de la sexualitat també hi ha una altra cara plena de tabús i estigmes.

La salut mental i la sexualitat estan relacionades. Un clar exemple és com la medicació afecta la sensibilitat i disminueix la líbido. Això condiciona la parella. Des d’aquí, volem reforçar la importància de la comunicació ja que si aquesta no passa, poden sorgir males interpretacions o pensaments que poden generar discussions. En aquest sentit, sí que afirmem que hi ha un biaix de gènere en relació a les problemàtiques que es pot trobar un home o una dona.

Estem en un moment que la societat està sexualitzada i quan un no compleix els patrons socials, estigmatitza i genera ansietat i preocupació. El plaer, fa 100 anys, era un tabú, sobretot per a les dones. Per sort, això ha canviat. La societat d’avui en dia entén la salut sexual i reproductiva des del mixt que dèiem abans, té importància la reproducció però també en té el plaer que generen les relacions sexuals. 

És curiós perquè tot i els canvis que hi ha hagut en relació al consentiment, encara ara seguim consentint relacions sexuals per no discutir amb l’altre, quan parlem de parelles. 

A les consultes amb psiquiatria no se'n parla gaire. Sembla que es doni per entés, que va inclòs amb el diagnòstic el tenir problemes amb la sexualitat i no hi hagi cap intenció de canvi. És com una sentència complementària. Creiem que hauria de ser un tema recurrent a les visites, igual que et pregunten sobre alimentació o patrons de son. No hauria de ser un tema de tenir confiança o no amb el professional. 

Posterior al programa Generació Porno de Sense Ficció de TV3 ens han escandalitzat una mica les dades sobre el fet que cada vegada s’avança l’edat del primer contacte amb el porno i la ment de l’infant no pot assimilar ni la informació ni les imatges que veu ja que no ho pot comparar amb res. Cal treballar des de ben petits la informació i parlar del tema per tenir una bona educació sexual i prevenir l’abús sexual infantil. 

Hi ha por que es pugui transmetre el trastorn mental genèticament. Des d’aquí diem que no s’ha de renunciar a tenir fills perquè hi hagi un trastorn mental, però que és vàlid sentir pors i inseguretats, però això és un mite.
L’embaràs és un moment de crisi perquè es pot tenir dubte de la validesa de la parentalitat. És important vetllar per l’estat emocional i anímic de la mare i, alhora, adaptar el tractament farmacològic si n’hi ha. També hi ha un gran estigma en el dol perinatal. Parlar d’aquests bebès que es moren és important per fer el dol i vetllar per la salut mental dels progenitors. 

Les hormones també alteren el nostre estat i qualsevol canvi afecta a nivell emocional. Si aquest canvi d’hormones a qualsevol persona afecta, s’agreuja quan hi ha un trastorn mental. 

El Pepe comenta que fent el programa li havia vingut al cap la primera vegada que va veure una pel·lícula porno. Tenia 18 anys i feia una festa amb tota la colla. Van veure-la amb una Super-8. Recorda que no sabien ni què fer! També aprofita aquest espai per parlar d’un altre tema que està estigmatitzat, que és com afecta la medicació en la sexualitat. Prendre medicaments li afecta la libido i l’ha condicionat en les seves relacions. 

La Manoli explica que ara mateix està en un moment asexual de la seva vida. No li apeteix tenir relacions sexuals ni sola ni acompanyada. No té aquesta necessitat, té oportunitats, però diu que no. 

Per finalitzar volem oferir-vos unes recomanacions: 

• Tenir paciència amb un mateix i amb l’altra persona.
• Que hi hagi una bona comunicació entre la parella.
• També poder estar oberts a alternatives als típics patrons o hàbits sexuals. 
• Parlar-ho amb els especialistes, tant els de salut reproductiva com els de salut mental. Des d’aquí també animaríem aquests professionals a parlar i fer seguiments conjunts. 
• Bona educació sexual des de la infantesa, tant en centres educatius com en altres espais.
• Buscar espais d’aprenentatge més enllà de la pornografia. Que es pugui parlar amb família, professors...