El terme "addicció" és utilitzat en un ventall ampli de contextos per descriure una inclinació, una obsessió, una obligació o una dependència física o psicològica excessiva. 

Per especificar, les addiccions poden classificar-se en dos grans grups: aquelles que depenen de substàncies químiques, conegudes com a drogodependències i que engloba la cocaïna o l'alcohol, per exemple; i aquelles en què l'objecte de consum s'orienta a actituds, comportaments, relacions amb altres persones o objectes, conegudes com a addiccions comportamentals o conductuals, com són el joc o les compres compulsives. Hi ha algunes addiccions que estan més acceptades que altres. Això creiem que pot ser perquè algunes poden semblar menys perjudicials per a la salut i també per la recaptació econòmica que hi ha al país quan parlem d'algunes com són el tabac o l'alcohol, per exemple. 

La SEPD (Sociedad Española de Patología Dual) afirma que ningú elegeix tenir una addicció. Per aquest motiu les addicions són considerades un problema de salut mental. Hi ha ocasions que la persona conviu amb un trastorn mental i una addicció. Les persones que tenen les dues patologies necessiten tractament específic. Cal recordar que als anys 80 les persones amb addiccions van ser excloses de la xarxa de salut. Per sort, això ha canviat i ara reben una atenció integral de totes les àrees. Però sí que hem de reconèixer que continua havent-hi estigmes cap a les persones que tenen una addicció. 

Cada individu és diferent i, per això, cadascú té un diferent motiu per iniciar el consum: experimentar noves sensacions, diversió, relaxació... Però no estan clares quines són les causes que ens fan tenir addicció a algunes persones sí i a altres no.  

Segons l'Hospital Clínic de Barcelona, hi ha factors genètics, factors ambientals, la personalitat de cadascú, conviure amb un trastorn mental i factors socials. També hi afegiríem factors biològics i psicopatològics. També aquí juga un paper important la dopamina. Aquesta s'associa al sistema del cervell que proporciona plaer subministrant sentiments de goig o reforç. 

Identificar un trastorn per consum és difícil. Hi ha símptomes que canvien en el comportament, com són disminuir l'assistència i el rendiment en el treball, manifestar canvis en la gana o el son, canvis sense explicació en la personalitat... 
Amb relació a com la societat ens ajuda a prevenir les addiccions, creiem que la societat sí que ajuda a prevenir, ja que es fa assessorament des de les escoles i des de les consultes mèdiques en relació amb els tòxics i les addiccions. Una altra part de l'equip creu que no, que no ajuda. I també s’entra en contradicció quan es fan lleis estrictes amb el consum de tòxics, però alhora hi ha molta flexibilitat amb el màrqueting i les campanyes de publicitat. 

En l'adolescència, per exemple, la pressió de grup et pot conduir al consum, ja que per pertànyer a un grup molts joves es veuen obligats a consumir. El món en què vivim molt sovint ens convida a evadir-nos, a fugir del ritme frenètic, dels conflictes... i això pot ser un risc per conviure amb un problema de salut mental. 

També aquí volem deixar reflectit que hi ha una gran desigualtat en accedir als recursos per fer front a les addiccions: no tothom es pot permetre l'alt import que es demana per poder accedir-hi. 

Amb relació al tema, el Pepe vol explicar la seva addicció a cuinar dolços: el problema era que se'ls menjava. Ara els fa, però no se'ls menja. Arran d'un problema personal, ara té una addicció al tabac, tot i que feia 30 anys que no fumava. La Irene explica que va tenir diverses addiccions al llarg de l'adolescència que van desembocar en un trastorn mental. L'estratègia que va tenir per deixar-les va ser canviar d'amistats i fer un treball terapèutic. 

Per acabar, volem recomanar a la societat: no siguis tan directiu i empatitza, no estigmatitzis les persones amb una addicció i respecta el temps de l'altra persona pel que fa a deixar l'addicció. I si estàs convivint amb una addicció: no podem viure sense il·lusió, posa distància mental i temps, busca suport amb l'entorn, tingues voluntat i no et deixis influenciar pels altres. El més important és no començar! Per acabar, us portem la frase d'un autor o autora anònim que diu: "L'addicció és una presó invisible en què les cadenes estan fetes de desigs incontrolables."