La llei martingala de l’amnistia

Finalment PSOE, ERC i Junts han arribat a un acord pel text del projecte de llei de l’Amnistia. Tanmateix, el redactat encara no és definitiu, perquè ara haurà de passar pel debat, les possibles esmenes i la votació al Congreso. Posteriorment anirà al Senado on, amb tota seguretat, serà rebutjada per la majoria absoluta de què disposa el PP, i serà retornada al Congreso per a la seua aprovació definitiva. 

Sens dubte, l’aval al text de la Comissió de Venècia ha permès arribar a l’acord. I ho valida amb la frase “com una llei restaurativa de reconciliació”, que tot i navegar amb la suavitat d’una góndola, fa més por que una pedregada. També fan esporuguiment les diverses declaracions del ministre Bolaños referint-se al pacte: “Crec que amb aquesta llei es tanca una etapa d'enfrontament, tensió, desfeta de la convivència, en benefici de la reconciliació”; “Amb aquesta llei obrim una nova etapa d'acord a Catalunya”; “La llei d'amnistia és una llei molt positiva per acabar amb el conflicte constitucional.” 

Per la seva banda Pedro Sánchez també ha dit la seva, “amb la llei d’amnistia estem fent una Espanya més forta”. Només li quedava afegir: “I una Catalunya més dèbil.” També ha reclamat passar pàgina i “avançar d’una vegada en la reconciliació, la convivència i la concòrdia”, emulant així un dels seus “escopeters”, Salvador Illa. Aquest mateix ha afirmat que “un dels objectius de la llei d’amnistia és girar full”. El més repugnant de tot és que aquest clar discurs de sotmetiment se l’ha fet seu l’independentisme institucional, i ha estat verbalitzat pel mateix senador Cleries (Junts) dient: “Hi ha al davant una amnistia molt important que és de reconciliació”. 

És fals que aquesta sigui una llei per acabar amb la repressió. El que persegueix és acabar amb el procés polític independentista. ERC i Junts són els partits col·laboracionistes necessaris perquè l’Estat apliqui una amnistia que actuarà com una autèntica llei de Punt Final, situant-nos novament a la casella de sortida, per tornar-hi d’aquí a 25 anys.