Dèficit fiscal a Catalunya

És latament conegut a Catalunya i exiguament reconegut per part de l’Estat espanyol el continuat espoli fiscal a què ens té sotmesa aquesta asfixiant estructura econòmica de l’Espanya de les autonomies. I això és una situació que patim tots els catalans (independentistes i unionistes) des de fa diverses dècades, més de 35 anys. 

És obligat recordar aquest desigual sistema de finançament que segueix els principis de “solidaritat interterritorial”, un principi que decau escandalosament quan aquesta “solidaritat” és indeclinable. Existeixen dues modalitats: sistema de concert o quota, i règim general. A Catalunya ens encasellen en el de règim general, on l'estat central manté gran part de la recaptació i la gestió tributària, i redistribueix els recursos a través de transferències i despesa pública. D’aquest procés se’n diu balança fiscal. 

Pel que fa al resultat concret de la balança fiscal del principat català, és plenament negatiu per als nostres interessos. Com ja hem apuntat al principi, aquesta és una circumstància històrica, i no és pas conjuntural depenent de qui governi a l’Estat espanyol. El clàssic bipartidisme estatal (PP/PSOE) no ha fet mai diferències en aquest sentit. Per parlar de xifres concretes i no fer-nos pesats amb números, donarem les darreres dades obtingudes i publicades pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat, que corresponen a l’exercici del 2021. Els ingressos aportats per Catalunya a l’Estat espanyol són de 75.436 M€, cosa que representa un 19,20% del total estatal. La inversió pública de l’Estat a Catalunya va ser de 53.545 M€, un percentatge del total espanyol de 13,90%. Per tant, es va produir un dèficit de -21.891 M€ que significa un -9,60% sobre el PIB català. Aquest dèficit equival a la meitat (50%) del pressupost total de la Generalitat, i suposa uns recursos equiparables al pressupost dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials junts. 

Això comporta un perjudici pels ciutadans catalans (tots) de 2.831 € per cadascun, en forma de manca de serveis (sanitat, educació, social, transport ferroviari). Valorant totes aquestes dades, encara voleu continuar dins d'Espanya?