Zakaria Rizk Ebaid: "Egipte té sort de tot”
D'aquí d'allà

És comprensiu, estètic, amable. Zakaria té la personalitat adequada per exercir de rellotger: pulcre, acurat, elegant, detallista i pacient, molt pacient. Diu admirar Cristòfol Colom. Si el genovès va travessar l’Atlàntic, ell travessà el Mediterrani per filar una vocació. Visita diversos països europeus i fixa residència a Tàrrega. En poc temps assoleix prestigi no sols per part de la seva clientela, sinó també entre rellotgers d’altres indrets que el consulten. El trobareu al carrer del Carme. Casat i amb tres filles, de les quals dues nascudes aquí. La segona, la Sofia, ens acompanya en l’entrevista per aclarir dubtes i ajustar les precisions del seu pare. Parlen àrab egipci, que és diferent a d’altres.
Soc fill del sud del Caire, on vivia amb els pares i sis germans més grans que jo, a vint minuts del Nil i a prop del desert. Al Nil no m’hi he banyat mai, ho trobo massa perillós. Cap germà és rellotger; l’avi sí, però vaig viure poc amb ell. De petit sentia predilecció per la mecànica. Arreglava juntures d’ulleres, càmeres de fotografiar i sabia carregar piles velles per no haver de comprar-ne de noves. El meu pare tenia terres i un negoci ben muntat, però la meva dèria eren els rellotges i anar-me’n a Suïssa, país rellotger per excel·lència. Hi vaig anar tres cops, però per traves burocràtiques i pel nivell de vida no me’n vaig sortir. Aquí, després de cinc anys, obtenia el permís de residència i obria el negoci. La meva especialitat són els rellotges antics. Estic content de ser aquí i content de ser d’Egipte, país que visito cada sis mesos i on tinc molta família, tota ben instal·lada al Caire.
És important la família?
Ho és el clan familiar. En el meu som més de quatre mil persones. Si un jove del meu clan molesta algú, parlem amb el més gran de l’altra família. L’alliçonem de seguida els de la meva família, no cal la policia. El jove abaixa els ulls davant l’autoritat del familiar. La mirada és important. Els avis són respectats i estimats. Hi ha residències, però la majoria té cura dels ancians a la pròpia casa.
Podeu llegir el reportatge complet aquí

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari