La Veu de Tàrrega, que s'anuncià com a “Publicació quinzenal”, tingué la mala fortuna de treure el seu primer i darrer número dos dies abans del Cop d'Estat del 18 de juliol de 1936. 

La dreta política targarina, que havia guanyat les eleccions municipals a l'ajuntament i que a més havia guanyat les eleccions generals a Tàrrega del febrer de 1936 (així ho ressalta la Veu a la seva capçalera), va ser expulsada del poder municipal el maig de 1936, per un decret del govern de la Generalitat. Per ordre governativa, l'ajuntament de Tàrrega passava a mans de les esquerres per primer cop a la història. La raó jurídica del decret es basava a una suposada corrupció a les finances municipals, durant el període de govern “en solitari” de la dreta, després dels fets d’octubre de 1934.

Aquella primavera de 1936, enmig d’una convulsa situació política, la situació a Tàrrega i a Catalunya canviava de dalt a baix. Després dels fets d'octubre de 1934, els regidors electes d'esquerres van ser destituïts i empresonats, i ara, són els regidors de dretes els destituïts i en el seu lloc es nomenen els regidors i els candidats de les esquerres. En Josep Devant és elegit alcalde de Tàrrega per un nou consistori majoritàriament d’esquerres.

Un cop aconseguit el poder, el juny de 1936, el nou govern municipal d’esquerres prengué dues decisions: Prohibir el joc i desallotjar els Pares Escolapis de l’edifici municipal que ocupaven al convent de la Mercè, amb la finalitat d’instal·lar-hi l’Escola d’Arts i Oficis. Aquest fet va provocar una forta reacció en contra d’un ampli sector ciutadà. La Federació de Joves Cristians de Catalunya i importants sectors targarins acusaren el govern municipal de sectaris i d’anar contra l’ensenyament de la població. 

En Lluís Plassa, al plenari municipal, aclareix que “no es treuen els Escolapis”, sinó que “se’ls ha ordenat que desallotgin la part de local que és propietat del municipi”, i es queixa que “hom fa córrer que se’ls fa marxar”. La intervenció de l’alcalde Josep Davant és més incisiva: “Els únics sectaris són els religiosos que, embolcallats amb la capa de la religió, volen imposar per la força la seva ideologia a tothom.” L’ajuntament acorda que el dia 15 de juliol de 1936 els escolapis abandonin el local municipal on tenen l’escola.

La reacció d’amplis sectors ciutadans no es fa esperar i, en pocs dies, recullen prop de 3.000 signatures contra l’acord municipal. Amb aquest fort suport ciutadà, les dretes targarines entenen que ha arribat el moment de tornar a fer sentir la seva veu mitjançant una nova publicació: La Veu de Tàrrega, que s’editarà a l’impremta de les Arts Gràfiques - F. Camps Calmet.

En aquest únic exemplar de La Veu de Tàrrega, la publicació recorda la legitimitat democràtica de les dretes targarines, que van guanyar amb el 60% dels vots en les darreres eleccions generals. Carrega contra l’acord de fer fora als Escolapis de l’espai on realitzen l’ensenyament, i denuncien que molts joves de Tàrrega i de comarques veïnes es quedaran sense ensenyament de cap mena. Igualment inclouen a la publicació crítiques contra la Crònica Targarina per haver callat en tot l’afer de l’Escola Pia, i critiquen les recents actuacions del govern municipal i del seu alcalde Josep Devant.

La Veu de Tàrrega recull l’ambient de crispació política existent a tot Espanya, i que tindrà les seves conseqüències més tràgiques amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936. Hi ressalta un escrit titulat: “El principi d’autoritat en fallida”, en què es fa ressò de l’assassinat del diputat Sr. Josep Calvo Sotelo i del tinent Sr. Castillo, i que finalitza amb aquestes paraules: “Cal, doncs, una virada ràpida i, com diu “La Humanitat”, el problema rau a imposar “ordre, ordre i ordre”. Un ordre que es veuria anul·lat amb el Cop d’Estat del general Franco i amb la consegüent resposta revolucionària, que generen una profunda confrontació política, amb l’ús de la violència física i de la repressió. La Veu de Tàrrega en fou una víctima.