La 560 Brigada de guerrers maquis, ben entrenats en la resistència contra els nazis a França, va entrar pel pic Ori el 20 d'octubre de 1944. Era un grup armat força nombrós, que de seguida va tenir forts enfrontaments amb l'Exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil prop d'Uztarroze i Gazteluberri a la vall del Roncal, a Navarra. La majoria dels seus integrants se'n van tornar cap a França i, els qui no van poder marxar o van seguir endavant, van ser delmats per les bales feixistes i per l'adversa climatologia. En aquesta Brigada hi lluitava un targarí antifeixista, en Josep Malfeito Longuet que, després de ser detingut, moriria en estranyes circumstàncies a l'Hospital d'Iruña/Pamplona el 21 de novembre de 1944.

En Josep havia nascut a Juneda l'any 1909 i era el tercer dels cinc fills de Josep Malfeito Ramirez i de na Dolors Longuet Grau. El pare exercia de sereno municipal a Tàrrega des de l'any 1920. El 1922 el fill gran, en Joan Malfeito Longuet, obre la històrica barberia al carrer Agoders.

En Josep, després d'uns anys a Tàrrega, marxa a treballar a Barcelona on fa de dependent al comerç La Filosofia. Es casa amb Antònia Roig i el 1933 neix el seu fill Llibert. Sembla que la seva militància política i sindical arrenca amb els Fets d'Octubre del 1934 i simpatitza amb el Partit Català Proletari, alhora que ingresa al CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria).

La nit del 18 de febrer de 1936 en Pere Aznar, diputat electe del Front d'Esquerres, antic membre d'Estat Català i una vintena de membres del CADCI, acompanyats per la premsa prenen possessió de la seu del sindicat fins llavors prohibit i clausurat. En Josep Malfeito hi és present, com a membre de la junta directiva, en aquest acte de recuperació de la seu del CADCI a les Rambles, bombardejada per l'exèrcit el 6 d'octubre de 1934. La famosa fotografia d'en Pérez de Rozas, davant la seu del CADCI ho testimonia1.

El maig de 1936, en Josep Malfeito és president del Gremi del Detall del CADCI, i membre del Grup Sindical Socialista Mercantil. Esdevé un dels principals quadres d'Organització i Treball i esdevé Secretari d'Acció Social2. En iniciar-se la guerra, el CADCI s'integra dins l'organització de la UGT, i en Josep Malfeito visita Tàrrega el setembre de 1936 en un acte organitzat pel PSUC a l'Ateneu, on pren la paraula i diu:

"Treballadors, camarades, amics meus tots: 

Per primera vegada tinc el goig de dirigir-vos la paraula en nom de la gloriosa Sindical UGT. És amb una satisfacció il·limitada que m'adreço als meus companys perquè jo, encara que sigui fill de Juneda, em vaig criar a Tàrrega i em considero targarí amb totes les conseqüències (forts aplaudiments).

Que siguin tots aquests aplaudiments pels que lluiten a tots els fronts.

La UGT en aquests moments històrics aixeca bandera juntament amb el PSUC amb el qual ens uneix un objectiu comú que és el d'abatre el feixisme. Mentre en aquests moments els germans d'Ibèria estan donant la vida, ací a la reraguarda hem de fer el sacrifici més gran que a l'avantguarda: hem d'anar units per abatre el monstre que tenim davant. L'enemic és poderós, però nosaltres tenim una condició que no tenen ells i és la moral més enlairada, que veu un estel que li pregona la victòria per una societat més justa i més equitativa.

La nostra consigna és lluitar, lluitar i lluitar.

Per la victòria final, que és molt a prop, cal que unim tots els elements antifeixistes. Després el poble d'Ibèria ja dirà quin és el règim que es vol donar3."

Avançada la guerra, ja a l'octubre de 1937, forma part com a oficial de la plana major de la Companyia del Comitè de Formació Militar de Catalunya. 

Continuarem en el proper escrit.

1 El CADCI. Guerra i memòria espoliada (1936-1939). Neus Moran Gimeno. Societat i cultura. Secció d'Història Contemporània i Món Actual. Universitat de Barcelona. Setembre 2018. (pàg. 332).
2 Ibid. (pàg. 58).
3 CRÒNICA TARGARINA. Núm. 786 Tàrrega. 19 de setembre de 1936.