El Diari Oficial del Ministeri de Defensa de la República del 29 de Maig de 1938 ratifica Josep Malfeito Longuet com a Tinent d'Intendència de l'Exèrcit Popular de la República. 

Amb la retirada del febrer de 1939, va fer cap a França als camps de concentració, i mitjançant la potent xarxa d'organització del PSUC, s'enrola a la 560 Brigada dels Maquis per lluitar amb les armes contra el feixisme. Entren a l'estat espanyol l'octubre de 1944 pel Pirineu de Navarra. Els membres de la seva Brigada que van ser detinguts amb ell, van declarar que a França havien lluitat amb la resistència francesa a la zona del massís central prop del Puy-de-Dôme. 

La seva brigada fou una de les més delmades en els enfrontaments amb l'exèrcit i va patir 36 detencions. El batalló d'en Josep Malfeito fou detingut amb set guerrillers més. Ell i n'Antoni Satué van morir a la presó de Pamplona a finals de novembre de 1944. 

El 25 de juliol de 1947, el setmanari del PSUC LLUITA en el seu número 111 fa un homenatge als militants caiguts en la lluita contra el feixisme. En la relació dels Assassinats pels falangistes hi figura en Josep Malfeito de Tàrrega al costat del també targarí n'Esteve Marsinyach.

Un mes més tard, el 27 d'agost de 1947, a la publicació del PSUC, LLUITA núm. 166 editada a París, un dels companys d'en Josep al CADCI, n'Agustí Cid Arasa, parla de la seu heroica del CADCI de la rambla de Santa Mònica i a l'article titulat El C.A.D.C.I no serà mai de la Falange parla dels falangistes com: "Els assassins de Comte, Alba, Bardina, Ferrer Alvarez, Malagarriga, Roca i Roca, Latorre, Malfeito, Villalba, herois del CADCI. El que no aconseguiran els falangistes és destruir, esborrar de soca rel la història del CADCI, el seu magnífic passat, la seva combativa i heroica actuació present". 

A Tàrrega, la família d'en Josep Malfeito guarda el record del tiet "Pepito", que morí en mans dels franquistes. La repressió de la postguerra també arribà al seu pare, en Josep Malfeito Ramírez, sereno de l'Ajuntament des de l'any 1920, que fou depurat i expedientat pel Tribunal de Responsabilidades Políticas. Des de llavors treballà de vigilant del Parc de Sant Eloi.

Al projecte Tàrrega, 1939 s'explica que la "Ley de Responsabilidades Políticas" del 9 de febrer de 1939, fou una de les més representatives de la mentalitat franquista: la llei culpa el bàndol republicà de ser el responsable de la guerra i, en conseqüència, de la destrucció de pobles i ciutats; amb aquesta lògica sembla clar que la reconstrucció del país la paguin els republicans, concretament tots aquells que han pertangut a algun partit polític, sindicat o associació republicana".1

En el que no hi ha cap dubte és que el sindicat del CADCI era per al règim feixista de Franco el màxim exponent de l'anti-Espanya. Na Neus Moran a la seva Tesi Doctoral diu: "El 26 de gener de 1939 no hi cabia dubte, el CADCI era un lloc de memòria i també l'estatge social d'una important entitat obrera". "Alguns dels principals dirigents de l'entitat foren afusellats, empresonats o patiren l'exili interior. Altres com Pere Aznar, Lluís Álvarez, Lluís Luque i Agustí Arasa, no tornaren a Catalunya fins molt tard. El CADCI patí la il·legalització i la confiscació patrimonial que encara resta activa, però, sobretot, s'hauria d'enfrontar a la violència del silenci imposada sobre la seua memòria".2

El cas d'en Josep Malfeito Longuet és un clar exemple d'aquesta violència: L'oblit ha estat a punt d'esborrar el seu record. 
Aquesta fou la victòria del feixisme: la "violència del silenci imposada sobre la nostra memòria". Ens hem avesat a oblidar el llegat de la lluita, de la generositat, del patiment, del sacrifici i dels anhels de llibertat de tanta gent, distorsionant la nostra història i volent-la fer desaparèixer de la nostra memòria.

Resten molts altres noms oblidats. La recerca segueix però cal posar recursos en la investigació. Caldria esbrinar qui foren els exiliats n'Esteve Cañellas, nascut a Tàrrega l'any 1903 i considerat a Tolosa de Llenguadoc un heroi de la resistència, i que té dedicada una plaça al seu nom al barri de Colomers. O en Màrius Escofet Vilalta, nascut a Tàrrega l'any 1926, fill d'una cosidora targarina i del director de "Riegos" de Cervera, que fou l'enllaç del "Grup Roger", i que és recordat com un heroi de les Forces Franceses de l'Interior durant l'ocupació nazi.

Quins lligams de coneixença i d'influència targarina podien haver existit entre Pere Aznar president del CADCI i en Josep Malfeito? Sabem que en Pere Aznar des del seu exili a Mèxic anà a Xile per retrobar-se amb la seva amiga na Dolors Piera Llobera, que havia estat l'esposa del mestre Ramon Costa Jou i cunyat d'en Sebastià Piera, tots militants del PSUC i vinculats familiarment amb conegudes famílies targarines…

Fins aquí els nou capítols dels maquis targarins. Al proper escrit encetarem la història d'una gran nissaga targarina castigada per la guerra, però amb una llarga història de lluita que ens prestigia a tots.

1 TÀRREGA 1939-61. APROXIMACIÓ A LA REPRESSIÓ, L'EXILI I LA VIDA QUOTIDIANA. www.tarrega1939.cat Núria Bonet Baqué, Amanda Cardona Alcaide i Gerard Corbella López.

2 "El CADCI. Guerra i memòria espoliada (1936-1939)". Neus Moran Gimeno. Societat i cultura. Secció d'Història Contemporània i Món Actual. Universitat de Barcelona. Setembre 2018.