El 26 de març de 1941, l'Auditoria de Guerra de la 4a Regió Militar acorda commutar la pena de 30 anys de presó a la Maria Pedró per la de 6 anys i un dia. El 18 de maig l'hi notifiquen, i el 9 de juny també li és notificada la llibertat condicional. Al cap d'un dies, surt de la presó de Palma i el 22 de juny es presenta al Puesto de la Guàrdia Civil de Tàrrega. D'aquí no es podrà moure fins que no obtingui la llibertat definitiva l'any 1945.

La seva filla Rosa, a qui no ha vist des del fatídic 30 de gener de 1939, data en què fou detinguda, i tota la família, amb el seu pare al capdavant, la reben amb els braços oberts a casa seva del carrer de Sant Roc.

Els feixistes targarins que van denunciar venjativament la Maria també van denunciar per marxista el seu pare. En Ramon Pedró Farré, pagès nascut a Bellver d'Ossó l'any 1875, resident i casat a Tàrrega des de l'any 1907, havia estat un soldat al servei de l'exèrcit espanyol del 1894 al 1906. En Ramon Pedró va combatre a la guerra de les Filipines, des que hi fou enviat l'any 1896 fins que va caure malalt i fou evacuat de Manila a principis del 1898, poc abans del desastre colonial espanyol, i disposava d'un historial, i d'un full de serveis i de penalitats increïble. El pare de la Maria va remoure cel, mar i terra per explicar la injustícia comesa amb la seva filla. A Tàrrega, els parents i els amics l'anomenaven el "Valiente" i, tot i haver estat soldat ras, dins l'estament militar es feia escoltar. En un escrit a part, parlarem la seva experiència filipina, que mereix ser contada.

A Tàrrega, la Maria es recupera del temps passat a la presó i s'aboca de ple en la cura i l'educació de la seva filla. Hi ha una fotografia significativa, feta al principi de l'avinguda de Catalunya, datada l'any 1945, quan els aliats derroten el feixisme a Europa, en què podem veure la Maria Pedró agafada del braç de la seva filla Rosa. A l'esquerra de la imatge, les acompanya una targarina també condemnada a presó pel franquisme i de la qual hem parlat en aquesta secció: na Maria Castellà, vídua del mestre Lluís Plassa, i la seva germana Teresa Castellà. La fotografia és la viva imatge de la dignitat i de la valentia de dues dones que, malgrat la derrota de la guerra i l'adversitat d'haver de passat per les presons del feixisme, van ser prou fortes per no deixar-se vèncer pel desànim.

Tanmateix, l'ofec de la vida social targarina del franquisme no està fet per a la Maria ni per a la Rosa, que complirà 20 anys. L'any 1950 decideixen marxar cap a Barcelona, on s'instal·len a viure al barri d'Horta. Totes dues obren una botiga de fruita i verdura al carrer Feliu i Codina, on l'avi les va ajudant en la mesura que pot donada la seva edat. És al barri d'Horta, on la Rosa coneix a qui serà la seva parella, en Manuel Ballestero. 

Quan la Rosa es casa, la vida de la Maria donarà de nou un tomb poc comú a la seva època: marxa i se'n va a Anglaterra.

Ho expliquem al proper escrit.