"A la meva filla amb tot el carinyo de mare. Maria, 27-7-1940. Palma de Mallorca." 

Maria Pedró Cubells, presó de Palma.

El dia 6 de juliol de 1940 na Maria Pedró és traslladada des de la presó de les Corts de Barcelona, a la presó de Can Sales a Mallorca. Vint dies després, escriu a la seva filla Rosa i li envia una fotografia amb altres presoneres. Al seu costat hi ha la qui serà la seva millor companya a la presó, la sabadellenca Maria Llonch, condemnada a reclusió perpètua.

A la presó de Palma només hi feien cap les condemnades a més de 20 anys de presó pels consells de guerra sumaríssims feixistes. Can Sales tenia una capacitat per a 200 persones i en alguns moments s'hi amuntegaven més de 1.000 recluses. La gestió de la presó anava a càrrec de les Monges de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. 

La presó era un niu de puces, on les recluses quasi cada dia menjaven el mateix: mongetes al migdia, llet agra, i arròs amb arestes de peix. Les monges feien catequesi per ajudar les recluses a "morir bien". Quan alguna es posava malalta, la resposta era: "Teneis que pensar que estáis aquí para sufrir." La desesperació feu que algunes se suïcidessin llançant-se de dalt la teulada al pati, on feien guàrdia els soldats o bé empassant-se agulles de cosir. L'any 1937 sortiren d'aquesta presó, per ordre del Governador Civil Comandant Mateo Torres, amic íntim de Franco, cinc presoneres. Un cop fora, foren assassinades pels falangistes al cementiri de Porreres. ¹

L'estada de la Maria a la presó de Can Sales l'afectà físicament però va fer-hi amigues que ja ho serien per tota la vida. Aprèn taquigrafia i allí rep cartes d'admiració del músic i compositor de sardanes, Mestre Isidre Fabra Bover, qui probablement havia conegut a la presó de Barcelona i que també fa gestions per aconseguir-li la commutació de pena.

El 18 de maig de 1941, després de 2 anys i quatre mesos de presó escriu a la seva germana Teresa, i li diu que li han notificat la commutació de pena per la que tant han lluitat parents i amics. Però té por del que li pugui passar quan torni a Tàrrega: "Anton (Bonastre), quisiera que sin pasión de ninguna clase y con serenidad observes mi caso y te cerciores de si con toda confianza puedo vivir en Tàrrega, porqué caso de que hubiera un poco de recelo fijaria mi residencia en Barcelona, no fuera que después de la alegría, tuviéramos que lamentar de nuevo la separación."

"Caso de que todo salga bien, para salir necesitaré zapatos, y os adjunto mis medidas para vestido, si tengo alguno o si queréis hacerme aquel de Servitje. Si el vestido no es oscuro o de luto mandadme unas medias de color que aquellas grises a lo mejor no me servirían y para el primer día de salir no es cosa de hacer el ridículo, no os parece? De mi parte a casa Serra (Teixidó), que si no me contestan pronto, no lleguen a tiempo. Paréceme que no pueda ser, no os pasa a vosotros igual?"

"Junto con la mía Maria, os escribe otra, está contenta, pero al mismo tiempo le duele nuestra separación, es natural!, y a mi me pasa igual, siento alegría, pero tengo mucha pena de dejarla. Está contenta mi hija y los demás? Los días os serán largos pero no os impacientéis y guardad la ilusión para el día que podamos abrazarnos. Besos a todos, vuestra hermana que os quiere. Maria."

La Maria torna feliç a Tàrrega al costat de la seva filla i dels seus. A Palma hi deixa la presó, però s'emporta endins seu el record i la tristesa de deixar-hi amigues que segueixen allí tancades per la maldat del feixisme. La Maria Llonch Casanovas s'hi estarà cinc anys i va sortir-ne, amb greus seqüeles físiques que va arrossegar tota la vida.
Podrà la Maria viure a Tàrrega amb normalitat? Ho expliquem al proper escrit.

¹Republicanas del 36: Memòria oral. Margalida Capellà. Guerra i Repressió Franquista a les Illes Balears. Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.