Un dels casos més arbitraris i ignominiosos de la repressió franquista a Tàrrega fou la detenció i posterior condemna a 30 anys de reclusió major de na Maria Pedró i Cubells, vídua i amb una filla de vuit anys. La seva estada a les presons franquistes fou biografiada i documentada a la publicació de Tàrrega 1939. Aproximació a la repressió, l'exili i la vida quotidiana, i en aquesta nova sèrie d'escrits volem aprofundir en la història d'allò que va succeir.

Na Maria Pedró Cubells havia nascut a Tàrrega el 13 de desembre del 1908. Era filla de Josepa Cubells de Tàrrega i de Ramon Pedró de Bellver d'Ossó. Es va casar l'1 de maig de 1930 amb l'influent empresari fideuer targarí Josep Rosell Balsells, i el febrer de 1931 va néixer la seva filla Rosa. Enviudà el 29 novembre de 1931, al morir víctima d'una malaltia el seu marit als 33 anys. A l'inici de la guerra treballava de dependenta al comerç de robes de La Estrella.

Acabada la guerra, tant ella com el seu pare van ser denunciats com a perillosos pel règim, pel nou alcalde franquista de Tàrrega, en Ramon Sala Llobet. El dia 30 de gener de 1939, es produeix la denúncia i la detenció immediata de la Maria per part de les Fuerzas de la Centuria de Falange Española Tradicionalista de las J.O.N.S., i ingressà a la presó de Lleida. Al document de detenció hi afegeixen la frase "La moralidad es muy dudosa". 

El dia 23 de març fou interrogada a Lleida pel jutge militar. Durant l'interrogatori va negar moltes de les acusacions. La condemna del Consell de Guerra del 22 d'abril de 1939 fou de 30 anys de reclusió major per rebel·lió militar. De la presó de Lleida va ser duta a la de Barcelona i a la de Ciutat de Mallorca. La decidida petició feta per familiars, amics i ciutadans targarins feu possible que li fos revisada, reduïda i commutada la pena l'any 1941.

Després de dos anys i mig de presó, torna a Tàrrega el juny de l'any 1941 i es dedicà a la seva filla Rosa. Quan aquesta es casa l'any 1953, amb Manuel Ballestero, la Maria marxa lluny de l'ofec i de la repressió que es vivia aquí, per anar a treballar de cuinera a Anglaterra. S'hi va estar fins a la mort del Manuel, el marit de la seva filla, el desembre de 1964. Llavors ja no va tornar a Anglaterra, i es va establir a Barcelona al costat dels seus. Va patir la prematura mort de la seva filla Rosa l'any 1979, quan aquesta només tenia 49 anys. Fou àvia, mare i tutora dels fills de la Rosa, fins a la data de la seva mort el 4 de juny de 2002.

La recent consulta a l'Archivo Militar Tercero de Barcelona, de l'expedient del Consell de Guerra Sumaríssim, així com el testimoni dels familiars, ens permet aprofundir en les raons i els fets d'una animadversió personal, contra la família Rosell–Pedró per part del principal càrrec civil del primer ajuntament franquista de Tàrrega, en Ramon Sala Llobet. El document del dia 30 de gener de 1939 diu així:

"Sr. Jefe de Policía Militar de Tàrrega.

En contestación a su oficio de fecha de hoy, debo manifestarle que de los antecedentes que obran en esta Alcaldía, resulta que la dicha María Pedró Cubells, tomaba parte activa en todas las manifestaciones públicas organizadas por los rojos; que actuó como secretaria de la U.G.T. sesión del vestido, a la cual pertenecía; que también formo parte de la entidad "La Dona a la Reraguarda" (La mujer en la retaguardia) una de cuyas finalidades principales era aplastar al fascismo; que en su domicilio fue donde tuvieron su primera residencia oficial los comunistas de esta, y que su padre, que no ha fallecido sino que vive, se ha distinguido siempre por sus simpatías con los marxistas.

Dios guarde a usted por muchos años. Tárrega 30 de enero de 1939 - III Año triunfal.

El Alcalde Ramon Sala"

Al proper article desvetllarem el testimoni de na Maria Pedró, un dona valenta enfront la repressió feixista i el masclisme.