Darrerament es torna a parlar de confinaments, deguts al famós Corona Virus, i sobretot a la desídia egoista d'alguns membres de la raça humana que, creient-se immunes, ens posen en perill a tots, no prenent cap precaució. Però d'això ja en seguirem parlant... El que segur que és un altre mal rebrot és la proliferació d'anul·lacions d'actes, de tallers i estrenes teatrals, recitals, trobades... I a Ponent sembla que ho portem pitjor i si no en teníem prou amb l'atac a les nostres càrniques persones, per segona vegada ha calgut eliminar de la llista dels espaiats –en tots els sentits– actes públics, la Fira de Titelles de Lleida i immediatament després ha caigut també l'Esbaiola't, marcant amb més agror i dolorosos números vermells aquest calendari dels infeliços 2020.

Els deia i repetiré fins a no cansar-me de dir-ho, que calen esforços sobretot públics per a fer un coixí de plomes que ajudi els artistes en general a subsistir –no pas només resistir– durant aquests mesos que ens queden.

Però parlarem en positiu, i els vull destacar dues activitats a les quals vam treure el nas –dins la preceptiva mascareta.

Una de les activitats és el cicle d'actes que es realitzen sota l'aixopluc d'Espais Naturals de Ponent en els quals hi ha una oferta que marida sensibilitzar sobre els valors naturals amb "activitats per descobrir l'espai a l'aire lliure a través dels sentits amb concerts d'autors i grups locals o obres de teatre per a tot tipus de públic".

La darrera va ser el passat dia 10 a Torrefeta i Florejacs, a la Font, on els Walkin'Roots, ara convertits en trio, ens van fer seguir les cançons més clàssiques del rock, country i el blues. Un acte titulat Sent les Valls del Sió-Llobregós. Entorn, mosquits, terra, paisatge i música...

Però no acaben aquí, ja que el divendres 17 l'espectacle és Sent Viladot. Podrem gaudir de l'espai natural amb la veu de Meritxell Gené. Un concert que es farà a la Masia Isidori a la Serra de Bellmunt-Almenara.

I el dissabte 18, el Sent l'Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa a l'Ermita de Montalegre, les Avellanes i Santa Linya. Éphona, una jove artista lleidatana, ens durà música al capvespre fent costat a les vistes panoràmiques increïbles de l'espai natural.

Però, per si no en teníeu prou, aquest passat dissabte 11 s'inaugurà una exposició imprescindible d'obres del gran Josep Guinovart, a tres seus que semblen fetes a mida per als seus pensaments sobre la terra i els orígens convertits en imatges i objectes.

El meu tatuatge és la terra és una producció del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla en aliança amb l'Espai Guinovart d'Agramunt, la Fassina Balanyà i el Monestir de Poblet. Una mostra que recrea l'univers de Guinovart en aquests tres escenaris, fins al 30 d'agost. Tres espais que comparteixen l'observació –diria meditativa– de la natura i una relació directa amb la terra. Una altra Memòria Històrica: Terra, territori, però també l'ésser humà i la nostra interacció amb la vida del camp.

A través de l'obra de Guinovart coneixem una memòria rural transformada en art que ens parla dels vincles entre la humanitat i la terra. Un recorregut on es transmeten els valors de la sostenibilitat i que reivindica un món rural que desapareix, potser. Veureu com dialoguen estris del mateix museu amb peces de l'artista relacionades amb les seves vivències, i amb un lligam tan clar que a voltes costa de separar els estris reals de treball de l'obra d'art.

Allà trobareu una nova versió de l'era de la qual gaudim a Agramunt, amb una versió reduïda, però damunt la qual cau, també, una pluja d'objectes del camp necessaris per al dur treball. Com diuen els organitzadors, allà tindrem quasi a tocar –llàstima que això no es pugui fer– "Forques, falçs, trills, ous o blat, formes femenines, creus tallades o convertides en guitarres, són elements que formen el llenguatge de Guinovart que, lluny de representar la realitat, la presenta amb tots els seus volums i textures, estris i motllures, convertint així "un modest drap collit de terra en una meravellosa obra d'art." O fent dels rostolls matèria primera.

En definitiva, que seguim vius i molt vius i només cal que feu un viatge d'Agramunt a la Conca de Barberà, o de Tàrrega a alguns dels 20 Espais Naturals que tenim a prop de casa nostra.