Poeta

Després de parlar sobre el coronavirus, recitant a dies alterns a les xarxes socials i si els deixaven, a les ràdios, van recordar com era allò d'afegir-se amb poemes a trobades feministes; solidaritzar-se amb campanyes pel menjà vegà o contra les curses de braus; escrivint sense aturador sobre l'1 d'octubre, el tres d'octubre i cada 11 de setembre; participar en recitals de defensa de la natura i sobre els refugiats; blasmar l'existència de presos polítics en alexandrins a diversos cenacles; concerts amb poemes sobre les riuades amb tastet de vins enfangats; trobades amb alumnes d'institut i poetes, plenes d'actuacions artístiques, menú de tros i aperitius; festes poètiques amb contacontes, monòlegs teatrals, música en viu, junt a la participació de cantautors i de danses del món; després de fer composicions per La Marató i contra els conflictes bèl·lics; a més de publicar poemes sobre el Nadal, tot el santoral i sobre la Setmana Santa; autopublicar-se xerrant sobre el carnestoltes, la Festa Major, els raiers, la torna del pa i la sopa de galets; participant en les campanyes de partits polítics, als uns amb versos de mètrica japonesa i altres amb gloses tradicionals; parlant per a auditoris de la cooperació internacional en prosa poètica, en el marc de diverses Jornades de Pau i Solidaritat; llegint quartetes sobre la sardana i la cultura catalana, Montserrat i el Timbaler del Bruc; com a autoconvidats en un recital amb composicions en vers blanc inspirades pel ferrocarril i en un altre sobre el món de la dansa, el folklore, "La Xacona i el Rigodó –que fan el ball rodó"; deixant tothom bocabadat –ensenyant el menjar– amb apariats, a la Fira dels Esclops i l'Anxova; dient amb cesura i sense, textos sobre l'aigua en gas o sense gas, per acabar reflexionant sobre escalfament climàtic i l'esclafament temàtic en sonets no rimats...

...un dia que els records amenaçaven tempesta i per això baixà la pressió atmosfèrica alguns Pascals, el poeta i la poeta oportunistes, completament exhaustos, descansaren una tarda sencera… fins que algú proposà de fer un recull de poemes crítics i compromesos sobre la crisi de creació i la manca de lectors en el món de la poesia.

Crumagraïts, tot esperant Godot

Us passem a continuació un text trobat a una casa, en l'escriptori i damunt el teclat. Sembla d'un col·laborador d'aquesta revista que no va poder passar de la porta del despatx i fou descobert en un estat molt lamentable: excés de pes, bosses de patates xips disseminades per damunt el barnús, espanta-sogres a la boca, barret fet amb paper d'alumini, restes del diari La Razón i una dotzena de llaunes de cervesa, buides, naturalment.

"Molt poca gent pensaven a arribar al mes de maig, escrutant les pantalletes i corregint gestos i expressions, amb el professorat donant instruccions al telèfon, la tablet o el PC. Encara menys quan el pla inicial era fer una gran festa teatral –plena de nervis, anhels i ganes de commocionar o fer riure– a l'Ateneu. Però el virus de la corona es va decidir a posar més entrebancs dels que ja té el teatre i tot el que és cultura, que va amb una espardenya de vetes, descordada i massa vella per caminar. Però ja posats ens hi vam abocar, si, i aprofitant tot allò que teníem a casa, vam fer paròdia del Carpe Diem obligat, confinament i preocupacions afegides: i ara ens vam disfressar de forma caòtica com si anéssim a comprar, convertits en astronautes estrafolaris, armats fins a les dents amb aspiradores, coladors, cullerots amenaçadors, bosses d'escombraries. Després férem exercicis per a distreure el pas lent dels dies, i quan ja no podíem més, ensenyant el procés pel qual uns éssers disposats a fer gimnàstica diàriament com mai, acabaven fent impossible el necessari retorn a la normalitat de la talla d'abans del confinament.

Menció especial per a la canalla que han fet obres precioses, commovedores, de denúncia, reflexives i d'homenatge als clàssics amb l'inestimable ajut de l'equip directiu, i ben segur, de les famílies que s'hi han bolcat. I especialment la imaginació, sensibilitat i integració dedicada a les obres fetes pels alumnes del centre ocupacional l'Espígol de Cervera i el Centre Alba de Tàrrega, que ens van emocionar i fer riure amb brillants moments d'humor, parlant de les pors que tenim tots.

La cultura de casa nostra ha lluitat contra el coronavirus amb les seves eines: enginy, col·laboració, respecte, ensenyament i noves tecnologies. No cal buscar gaire lluny per a trobar tot el que necessitem, sobretot si estàs en mans de gent preparada i oberta. No els fallem a ells ni a cap artista: sense cultura és la barbàrie."