Editorial

LOURDES CARDONA

Una de les notícies que hem publicat aquest inici de setmana a novatarrega.cat que més enrenou han aixecat és la que explicava les declaracions del bisbe de Solsona, Xavier Novell, sobre l'avortament en el marc de la campanya 40 dies per la vida, a la qual la diòcesi que encapçala el bisbe targarí s'ha sumat. Ha estat de les informacions més llegides a la web i de les més comentades a Facebook.

La immensa majoria dels comentaris critiquen el prelat per les afirmacions en què comparava l'avortament amb el "major genocidi de la història de la humanitat". Es pronunciava en aquests termes en la glossa dominical de diumenge passat, en la qual també comparava el nombre d'avortaments que es practiquen cada any al nostre país amb les morts per coronavirus que hem plorat el darrer any.

No puc dir que em sobti el contingut de les declaracions del bisbe. Tots sabem quin és el posicionament de l'Església pel que fa a la interrupció voluntària de l'embaràs. Però sí que em sorprèn la contundència dels termes amb què ho fa. Compara elements que al meu entendre no s'haurien de comparar i això desmereix els seus arguments, que com a alt càrrec de l'Església puc entendre.

Però no els comparteixo en absolut. És a nosaltres, les dones, a qui ens correspon decidir sobre el nostre cos. I a ningú més. Som nosaltres, i només nosaltres, les qui hem de decidir quan volem ser mares i quan encara no ha arribat l'hora. Cadascuna de nosaltres, d'acord amb les nostres creences i principis, hem de tenir el dret i la llibertat d'escollir, però, reitero, hem de tenir aquest dret. 

És irrenunciable, l'accés a aquest dret encara és complicat avui dia per a moltes dones. Sense anar més lluny aquest dimarts el Departament de Salut anunciava que l'Hospital del Pallars era el primer centre sanitari de la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran autoritzat per realitzar la interrupció voluntària farmacològica de l'embaràs. Fins ara les dones del Pirineu havien de desplaçar-se per fer-ho, com encara avui ho han de fer les de tot Lleida per avortar quirúrgicament i fer més fàcil un tràngol ja de per si prou complicat. 

Perquè, senyor bisbe, fer el pas i avortar és duríssim (no s'ho pot ni imaginar), potser pugui arribar a ser un error i algunes ens en penedim, però és un dret que ens ha costat molt d'aconseguir i no hi renunciarem.