Editorial

LOURDES CARDONA

Qui dia passa any empeny, diu la dita. I sí, els anys passen; però els problemes no desapareixen amb ells per art de màgia, ans al contrari, sovint es fan més grans. Quan dia rere dia obvies el manteniment que requereixen certes instal·lacions i equipaments arriba un punt que la pica vessa; les dificultats que es podrien haver resolt fàcilment esdevenen un problema de grans proporcions, difícil i costós de resoldre.

Aquest és el cas de la piscina coberta municipal (el manteniment de la qual va quedar ajornat sine die durant anys i mandats) i sembla que també ho és del pàrquing soterrat de la plaça de les Nacions Sense Estat, l'estat del qual avui dia deixa molt a desitjar. Ambdós, equipaments municipals amb la gestió externalitzada (en mans privades). En el cas de la piscina, tots sabem com ha acabat. En el cas del pàrquing, resta per veure qui se'n fa càrrec i quan triga a posar fil a l'agulla per resoldre els problemes que fa anys que arrossega i que, segons expliquen els seus usuaris, s'han agreujat el darrer any (vegeu la pàgina 22).

Aquests dos casos que coneixem prou bé són exemples que posen en qüestió la idoneïtat d'externalitzar serveis municipals. Tenim casos en què funciona com un rellotge suís, però en altres fa aigües per tot arreu... (com en el cas del pàrquing sota l'estació d'autobusos), almenys com està plantejada actualment.

Els abonats que hi aparquen estan tips de les filtracions d'aigua, de la brutícia de l'espai i de les contínues avaries que s'hi produeixen, i reclamen solucions urgents. Se'ls ha acabat la paciència. L'ajuntament de Tàrrega, que n'està al cas, fa costat als usuaris en les seves reclamacions, afirma que cerca l'origen de l'aigua que filtra cap al pàrquing per tal de posar-hi remei i exigeix a l'empresa adjudicatària que faci un bon manteniment de les instal·lacions. Aquesta, però, s'escuda en els actes vandàlics per explicar bona part de les avaries de què es queixen els xofers que hi aparquen el cotxe.

La sensació, però, és que s'hauria de fer més (o poder fer més) per exigir a les empreses que s'adjudiquen la gestió d'un equipament municipal d'aquestes característiques que no es limitin a parar la mà i facin les inversions necessàries per mantenir al dia les instal·lacions.