Editorial

LOURDES CARDONA

Aquest és un estiu estrany. Personalment necessito desconnectar com mai, però no sé si ho aconseguiré del tot... Des del març la meva feina ha consistit, en bona mesura, a intentar explicar l'evolució de la pandèmia a l'Urgell i, des d'aquest espai, fer pedagogia per tal que la ciutadania respecti les mesures (mascareta, rentat de mans i distància social) que han d'ajudar els professionals de la Salut (metges, infermeres, personal administratiu i de neteja...) a respirar una mica més alleugerits tot i l'amenaça de col·lapse dels nostres CAP i hospitals.

Veient el panorama que tenim a Ponent des de fa unes quantes setmanes, amb un rebrot que ha tensat de nou el sistema sanitari (sota mínims: afectat per contínues retallades, amb personal de vacances, esgotat físicament i mental, que no esperava una rebrotada dels casos de Covid-19 fins a la tardor), m'atreveixo a dir que la pedagogia de poc ha servit (l'augment de casos no només s'explica per la campanya de la fruita...). No us podeu imaginar la ràbia que em fa veure les xarxes plenes de fotos de gent que incomplint les recomanacions! Renoi, la gent som la pera!

És cert que la gestió de la crisi sanitària de què hem pogut ser més que testimonis és, per dir-ho fi, millorable (també ara, que es gestiona des de Catalunya) i que constatar la manca de propostes efectives i que els recursos que s'hi destinen són insuficients et fa venir ganes d'engegar-ho tot a dida!

És cert que quan fa dos mesos que no cobres ni cinc perquè estàs en un ERTO, malgrat l'Estat t'havia dit que cobraries l'abril i el maig a principis de juliol, i se t'acumulen les factures per pagar la diries (o faries) ben grossa!

És cert que quan tornes a tenir la canalla pul·lulant tot el dia per casa mentre mires de teletreballar perquè han tancat el casal d'estiu "per precaució" i t'adones que això serà el pa de casa dia a partir d'ara, la paciència se t'esgota abans!

És cert que quan sents el president Torra advertint-nos que si no ens portem bé ens castigaran mentre obre les portes de Catalunya als turistes (sense condicions, perdonin?) ja no saps si et vull la sang per la calor o perquè t'agafen ganes de repartir clatellots!

És cert que quan fa mesos seguits que treballes et mereixes un descans, però enguany descansar en cap cas vol dir abaixar la guàrdia. Crec que tinc al davant les vacances més estranyes de la meva vida, però benvingudes siguin!