Editorial

LOURDES CARDONA

Dimarts la Laia Pedrós Castany, companya de professió, feia una piulada que em va dibuixar un somriure. Es lamentava que les seves llibretes d'apunts dels darrers mesos són plenes de xifres... Com ella i tants altres periodistes, cada dia reviso els mapes que ofereix l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) per tal de poder explicar-vos quina és l'evolució de la pandèmia a la nostra comarca. Fa mesos que n'introdueixo les dades en un Excel i el que em mostra des de fa un parell de setmanes no m'agrada.

Després de setmanes en les quals els casos de Covid-19 a Tàrrega i l'Urgell creixien de mica en mica, des de dijous 8 de juliol els increments són notables si els comparem amb les setmanes anteriors. Aquesta situació es repeteix a les comarques del nostre entorn. De tots és ben sabut que la situació és especialment delicada al Segrià; però tampoc estem per tirar coets a la resta del pla de Lleida, ja que el mapa de l'AQuAS, dia rere dia, va agafant un color blau intens que em neguiteja.

Miro de dir-me que tots ens hem d'encomanar un moment o altre, que així ha de ser per aconseguir immunitat de grup... però quan veus que el cercle s'estreny al teu voltant, quan el teu nebot ha d'estar confinat perquè un company de la llar d'infants està pendent d'una PCR (falsa alarma, per cert), quan un parell d'establiments del poble tanquen a l'espera dels resultats en haver estat en contacte amb un cas confirmat..., contenir els nervis es complica.

Mantenir la calma serà essencial els propers dies, esperant que la taca d'oli no es faci més gran i no t'esquitxi; tornant a tenir els nens a casa tot el dia perquè us heu quedat sense casal i piscines, com a mínim, un parell de setmanes com a mesura preventiva...

Quan tot això passa voldries oblidar-te'n; voldries no haver de parlar del coi de bitxet que ens ha fet adonar de com de vulnerables som i que no tenim governs capaços de gestionar correctament la situació ni d'admetre que cometen errors; perquè tots en fem i la complexa situació que vivim (a escala planetària) no n'és l'excepció. Ans al contrari.

Aleshores recordes les víctimes i les seves famílies, els testimonis dels sanitaris i altres treballadors essencials i saps que no tens altra elecció que continuar-ne parlant; per responsabilitat.