Acostumo a marxar de vacances tot fent balanç de la temporada o avançant detalls de la nova. Enguany, però, no serà així perquè tinc la sensació que encara som a mig partit. No nosaltres, al setmanari, sinó tota la societat sencera. Seguim en plena pandèmia i la situació a Catalunya, si bé no és tan dolenta com la de l'inici de la crisi sanitària (quan les morts es comptaven per centenars cada dia), no es pot pas dir que sigui per tirar coets, ni tan sols per respirar més tranquils. Sóc conscient que la gestió d'aquesta situació és extremadament complexa (estar a la pell dels qui han de prendre decisions en moments tan durs com els actuals és extremadament difícil), però aquí, que ens omplíem la boca dient que ho faríem millor que Madrid, ara veiem que tampoc, que no és així, pel motiu que sigui. Tant és així que la gent estem cansats, fastiguejats i no entenem segons quines paraules que ens adreça el nostre Govern. Del cansament que provoca, de la confusió que genera, la gestió catalana de la crisi, entre altres, en parlo a l'Entre blanc i negre amb el qual marxo de vacances. El trobareu a la revista del 31 de juliol.