Antoni Palou Català, Centre Cultural de Tàrrega 

El diumenge dia 22 de febrer de 2026, sol radiant i bona temperatura després d’aquest mal temps constant de gener i principis de febrer: treva climàtica que aprofitem per anar a la veïna comarca de la Noguera, a Balaguer. Esmorzem a Anglesola, a cal Llavall, i anem a Balaguer, pel camí de Menàrguens, fins al monestir de Santa Maria de les Franqueses.

Antic i derruït monestir cistercenc, erigit el 1186 per la comtessa Dolça d’Urgell, del qual només queda l’església, una joia romànica, amb planta de creu llatina i un absis magnífic, amb una rosassa austera que ens recorda la de la Seu i la de Sant Ruf de Lleida. 

L’envoltant és enginyós. Enfilant el sender flanquejat per plataners, ens endinsem en un parc que ens convida a gaudir de diferents arts: la poesia catalana, amb uns petits monòlits on podem llegir poemes que van de la Renaixença als nostres dies: Margarit, Màrius Torres, Maragall, l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i Maria-Mercè Marçal, entre altres. També plafons, amb cançons tradicionals i d’autor catalanes; altres plafons dels monòlits recullen refranys, frases fetes, proverbis i dites que hem de conservar en profit de la nostra llengua, tot amb molta cura i en un entorn de bosc de ribera en un magnífic parc cultural que ens convida al silenci i la reflexió, tan absents en els nostres dies. 

L’espai ens condueix a la Bultra, així anomenen els balaguerins aquest bosc caducifoli de ribera, que amaga un camí que llisca aigües avall des de la ciutat fins al monestir, en un espai natural on interactuen els ecosistemes terrestre i aquàtic fluvial. El sender és estret i entapissat de fulles caigudes dels xops, sanguinyols, àlbers, freixes, verns, salzes i arços blancs que són el refugi de la fauna de l’espai, on també habiten esquirols, guineus, teixons, sargantanes, senglars, llúdrigues, gripaus i granots, sense oblidar els estornells o rossinyols i les mallerengues, els cants dels quals acompanyen el silenci dels nostres passos per aquest sender on la natura i l’aigua ens mostren la bellesa d’una contrada incomparable. El riu, a la dreta, amb una crescuda notable, alberga l’ànec de coll verd i peixos, com les carpes, els barbs, els lluços i les madrilles. Cinc quilòmetres de camí insuperables, en un entorn on la remor del riu se sent i la natura es respira. Arribem a Balaguer i visitem el Museu. Molt ben organitzat en diferents espais, que ens revelen la història de la ciutat i del comtat d’Urgell que ens cal descobrir. Dinem al Parador de Balaguer.

La descoberta d’avui ens ha endinsat en espais històrics, culturals i naturals, en un entorn de bosc de ribera on el silenci i la reflexió s’imposen per gaudir de la natura i dels seus tresors, molt propers a les nostres contrades.