Centre Cultural Tàrrega

Diumenge passat vam fer una descoberta de l’entorn on vam conèixer la massacre de la Guerra Civil al Merengue, el pont gòtic, la platgeta de Camarasa, l’aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa.

Com sempre, ens vam trobar a l’espai Fassina. Vam omplir els cotxes i vam anar cap al restaurant El Faro de Balaguer, on vam fer un cafè abans de començar la descoberta. Primer vam anar cap el Tossal de Déu, més conegut com el Merengue, on vam fer un tomb per les trinxeres i vam aprofundir amb el coneixement dels combats i massacres que hi va haver per la Guerra Civil en aquest indret. L’origen d’aquest nom, el Merengue, és cruel i es remunta a unes paraules segons la memòria dels soldats que van lluitar aquí va dir: “Vinga nois, que això ens ho menjarem com si fos un merengue.” Aquest és un espai de memòria històric recuperat i senyalitzat al tossal del Merengue, turó que l’exèrcit franquista va utilitzar durant la primavera de 1938 com a cap de pont a la zona de Balaguer en el front del Segre. Els forts combats que va haver-hi en aquesta posició van deixar un important patrimoni memorial que, amb un monòlit commemoratiu col·locat pels supervivents de la lleva del biberó als anys 80 i senyalitzat l’any 2007 pel Memorial Democràtic, va esdevenir el primer espai de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya amb una cartellera a Camarasa i la senyalització i la dignificació de la fossa comuna del cementiri.

Després vam anar a veure el pont gòtic. Aquest és un pont d’origen medieval fet damunt d’un altre d’origen romà i on tots els conflictes que ha patit la nostra terra hi han deixat empremta, la Guerra dels Segadors, la Guerra del Francès on van volar l’arc central, les Guerres Carlines i, finalment, la Guerra Civil que va ser quan el van volar i el van deixar en l’estat actual.

Al costat del pont hi ha la platgeta, és una zona de bany al riu Segre que té controlat l’accés a vehicles. Aquesta zona situada en plena natura sota el Mont-roig és molt agradable, però durant els mesos de vacances està molt concorreguda. És habitual que s’indiqui una àrea de bany recomanada amb boies, ja que hi ha corrents i s’han produït diversos casos d’ofegaments. També està prohibit pujar i saltar des del pont trencat medieval per evitar que la gent es faci mal.

Finalment, vam anar caminant a veure l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa. Pel camí vam trobar molts escaladors i caminants, per la zona hi ha bones parets per a la pràctica de l’escalada i també comencen les passarel·les sobre el Segre que porten cap a Sant Llorenç de Montgai. L’aiguabarreig no es veia gaire bé, ja que hi ha molta vegetació i no hi ha un mirador des d’on poder observar-ho, però es veu bé la presa i la central hidroelèctrica de Camarasa i les diferents tonalitats de l’aigua abans i després de barrejar-se.

Vam acabar la descoberta gaudint d’un bon àpat al restaurant Parador de Balaguer.

Us esperem a la propera Descoberta de l’entorn.