Si ets un espectador de cinema inquiet, curiós i vols viure l’ambient de festa cinematogràfica d’un festival de cine, segueix-me. Pren-t’ho amb molta calma i siguis projectista: fes-te un pla. Comença buscant un festival proper, per fer visita d’un dia. Si tens l’oportunitat de disposar de més dies i vols anar més lluny, pensa en complementar l’estada amb una mica de turisme ben entès, gastronòmic sobretot. No hi ha millor manera de descobrir una ciutat que a través del menjar. Encara recordo aquell espectacular xató que em vaig cruspir a Sitges, després d’un matí de pel·lícules ingrates i desplaents. Si has donat un disgust al sentit de la vista, intenta donar-li un plaer al sentit del gust! Dels altres sentits, ja ho farà algú altre.

Dies abans, setmanes millor, mira d’assabentar-te de la programació i els horaris.

Abans això era una feina descomunal, ara amb la grandíssima internet ho podràs trobar de manera fàcil i ràpida. Pel·lícules, sales i horaris, tot a l’abast en un clic.

I la facilitat de reservar les entrades online (quin fàstic d’expressió! Quina ràbia em fa...). Veuràs que no coneixeràs cap pel·lícula, tot són títols estranys i vinguts de terres molt llunyanes, directors, actors i actrius completament ignots, tot molt farcit d’adjectius admirables i molt positius. En fi, no et sona absolutament res i et preguntes cap on tirar. Fàcil, segur que saps d’algú que es pensa saber del tema una mica. Doncs, vas i li preguntes cap on pots tirar. Aquest suposat entès et parlarà d’aquesta pel·lícula, de l’altra i de la de més enllà, tot farcit de comentaris erudits i de certes suposicions. Mira’l amb bona cara, agraeix l’esforç i demostra molta admiració. No li facis cas de cap manera, torna a mirar la programació i guia’t per la més bàsica de les eines: intuïció. És un risc, sí, però molt divertit. D’aquesta simple manera, jo mateix n’he encertat unes quantes. I també l’he espifiat unes quantes, més, vegades. 

Ja som al destí seleccionat. Ja has passejat per multitud de paradetes de quincalla cinematogràfica, samarretes acolorides, pòsters de mida llençol, llibres ratats, tebeos i revistes que no sabies de la seva existència, tasses, clauers de dits desmembrats, davantals (jo en vaig comprar un de la pel·lícula Psicosi. Una mica lleig sí que ho era), i altres complements que no pots ni imaginar. Mira de passar-hi de llarg, però estiguis tranquil, sempre pot més la temptació. I no estàs sol.

Ets a la cua, a punt per entrar a veure una pel·lícula triada gairebé a l’atzar. No pateixis gaire, amb una mica de sort trobaràs, a la cua, gent que sembla que saben el que van a veure. Para, amb dissimul, l’orella. T’assabentaràs de les coses més increïbles que et puguis imaginar, del calibre de: “Saps, a l’escena tal, aquell que surt amb el cap rebentat és el cosí del director de la fotografia, que és cunyat de l’encarregat del càtering i que també sortia a la tercera pel·lícula del director aquell que després va fer aquella versió de la pel·lícula...”, i aquí deixa-ho. Entra a la sala i gaudeix del que hagis triat, o no. I jo t’asseguro que això no és una pèrdua de temps. I després, menja bé i amb ganes.