La guerra és una tragèdia per a tota la humanitat; és una vergonya per a la nostra espècie. – Albert Einstein. Llegiu, i si teniu temps o ganes, atureu-me pel carrer. En parlarem, i li faré saber a l’autor què n’heu dit. Si ploreu o us emocioneu, és que encara us queda humanitat al cor. 

PARAULES EN VEU BAIXA A UNA CRIATURA SOTA SETGE (Words whispered to a child under siege), de Joseph Fasano

No, no ens morirem.
Aquests sorolls que sents
repicant a la finestra i fent saltar la pintura
del sostre, això és un joc
amb què juga el món.
Nosaltres hem d’ajupir-nos a les fosques tant com puguem
i comptar els batecs del cor.
Així. Perfecte. Posa la mà
al meu cor i jo t’hi posaré la meua.
Qui guanya dels dos
és a qui més li agrada el joc
mentre duri.
Sí, oitant que durarà.
Pots fer servir l’orella en comptes de la mà.
Aquí, al meu cor.
Per què batega tan fort? Per tu. Esclar.
Sempre vaig voler que nasquessis
i el món, també.
No, això no són cops de bota de forasters dins de casa.
Sí, soc aquí. Estem segurs.
Recordes els escacs? I del cuit-a-amagar?
La cançó que cantava la mare? Cantem-la, va.
Encara és amb natres, sí. Però l’has de cantar
sense fer soroll. A ella li agradaria.
No, allò no són cops de bota.
Canta. Més fort.
No són passes.
Vull que vegis com vaig plorar quan vas nàixer.
Això no són cops de bota.
Això no són sirenes.
Això no són flames.
Tanca els ulls. Com als escacs. Com a cuit-a-amagar.
Quan s’acabi el joc tindràs una altra vida. 

Traducció de l’anglès de Montserrat Aloy i Roca