Adopta un avi és una iniciativa per combatre la soledat i alhora recuperar la saviesa. Adopta un avi és un programa intergeneracional de companyia per a persones d’edat avançada que viuen en risc de soledat. L’objectiu d’aquesta iniciativa és aconseguir que aquestes persones grans se sentin escoltades, acompanyades i estimades mentre els joves aprenen valors, que prou falta fa, i experiències de vida.

En una societat cada vegada més accelerada i digitalitzada, la connexió entre generacions es va debilitant cada cop més i a passes agegantades. Molts avis i àvies es troben sols, perquè han perdut la parella, sovint molts amics també han marxat, molts no tenen descendència i molts que la tenen és com si no la tinguessin, i per tant es troben sols, amb pocs vincles socials i sense gaire contacte amb familiars o amics per no dir cap. Davant d’aquesta realitat del nou model de societat, ha sorgit una iniciativa preciosa, Adopta un avi, un projecte social que vol combatre la soledat de la gent gran, i alhora apropar-los a les generacions més joves.

Què és Adopta un avi? Doncs Adopta un avi és un programa que connecta voluntaris, principalment joves, amb persones grans que viuen en residències o a casa seva però que pateixen soledat. L’objectiu és crear vincles d’amistat, compartir experiències i generar converses enriquidores que beneficiïn ambdues parts. Els voluntaris passen temps amb els avis, ja sigui parlant, jugant a cartes, passejant o simplement escoltant. A canvi, reben una lliçó de vida, plena de records, històries i saviesa.

Iniciatives com aquesta són importants perquè combaten la soledat, la soledat no volguda, que és un dels grans problemes de salut mental entre la gent gran; molts joves descobreixen el valor i la riquesa de les persones grans i ajuden a promoure el respecte intergeneracional alhora que ajuden a construir una societat més humana perquè reforcen vincles i generen empatia.

Per formar part d’algun d’aquests projectes, normalment només cal inscriure’s a través de la web que promou la iniciativa, passar per una breu formació i estar disposat a dedicar-hi una mica de temps. Tant si és una persona jove que vol aportar companyia com si coneix algú gran que podria beneficiar-se’n, és una forma preciosa de fer comunitat.

Adopta un avi no és només un gest de solidaritat, sinó una aposta per construir una societat on ningú se senti oblidat; un petit gest que pot tenir un gran impacte. Però com tot, aquest gest no estarà exempt de picaresca, perquè l’altre dia sentia una conversa entre dues persones en viu, que just parlaven “d’adoptar un vell” perquè si n’hi ha que adopten canalla també es pot adoptar un vell. Fins aquí vaig pensar que tenien un bon fons, però la conclusió final em va deixar una sensació ben estranya al cos, perquè si bé és bastant cert el que van dir, em va fer pensar que potser més d’un ho farà per negoci i no per amistat o altruisme, i és que com aquell que no diu res va afegir: quan adoptes un nadó li has de canviar els bolquers, donar menjar... amb un avi també però aquest a sobre cobra. Que tal i com està el panorama més d’un viu a les costelles del padrí o padrina, però no crec jo que sigui per retornar al model intergeneracional de família on dues o tres generacions convivien, més aviat perquè uns i altres no podran viure econòmicament parlant separats.

Sigui com sigui, cal que tots siguem conscients que si tenim sort i podem arribar a vells, potser algun dia serem l’avi o àvia amb soledat no desitjada i iniciatives com Adopta un avi ens semblaran d’allò més boniques.