Fa uns dies i com cada any, el 8 de març es va celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. I com cada any ens adonem i repetim que encara avui en dia només el 6,6% dels alts càrrecs els ocupen dones i no parem de parlar de la bretxa salarial que comença des de l’època de treball i es manté fins a la jubilació. Però un dels llocs on la bretxa és més gran potser és en el món de l’esport, principalment al futbol. Comencem per dir que a mi em semblen autèntiques aberracions els sous de molts futbolistes de primer nivell, però ja posats a acceptar que a un ganàpia empaitant una pilota se li pagui aquests disbarats, doncs home, que cobrin si no igual, una mica menys.

El futbol segurament és l’esport més popular del món, però també és un dels àmbits en què es reflecteixen més clarament les desigualtats de gènere, especialment pel que fa als salaris, perquè a satisfaccions moltes vegades el futbol femení supera amb escreix el masculí. I malgrat els avenços en el futbol femení en els darrers temps, les diferències entre les fitxes dels futbolistes homes continuen sent abismals amb les fitxes de les dones futbolistes. Hi ha una diferència ben visible en els sous i primes que reben els jugadors o jugadores. Els futbolistes d’elit masculins, la majoria guanya milions d’euros a l’any, mentre que moltes jugadores han de combinar el futbol amb altres feines per arribar a final de mes. Per exemple, segons dades recents, mentre jugadors com Kylian Mbappé o Lionel Messi perceben més de 50 milions d’euros anuals entre salaris i patrocinis, moltes jugadores professionals guanyen menys de 50.000 euros anuals.

A la Lliga F, la lliga femenina d’Espanya, el salari mínim es va establir en 21.000 euros anuals l’any 2023 després de llargues negociacions, mentre que la Liga EA masculina el salari mitjà supera el milió d’euros. Sí, sí, ho heu llegit bé, mentre el sou mig d’un futbolista home és d’1 milió d’euros, el d’una futbolista és de 21.000 euros; això vol dir que el jugador que cobra 1 milió cobra gairebé 2.800 euros diaris mentre que una jugadora en cobra 57.

Els factòtums responsables d’aquesta diferència justifiquen aquesta desigualtat al·legant que el futbol masculí genera molt més ingressos pels drets televisius i patrocinis que el femení. És clar, que si des de fa molt s’hagués promocionat i ajudat el futbol femení com el masculí, potser les dones generarien igual o més ingressos. És cert que el futbol masculí fa més de 100 anys que s’està consolidant mentre que el futbol femení ha estat sovint marginat. No podem negar que durant molts anys el futbol femení ha rebut menys inversions i suport per part de federacions, clubs i patrocinadors, i això ha fet que el seu creixement hagi sigut més lent i que a hores d’ara encara es trobi en una situació tan desigual.

Una possible solució seria augmentar la inversió en el futbol femení; que clubs, federacions i patrocinadors es comprometessin a invertir més diners en el futbol femení per garantir salaris més justos i millors condicions per a les jugadores; que el futbol femení rebés més cobertura televisiva i mediàtica i així més marques voldrien patrocinar-les i generarien més ingressos que permetrien millors sous per les jugadores; establir salaris mínims competitius i dignes per a les jugadores professionals per reduir la bretxa salarial i assegurar-los unes condicions laborals justes; i promoure la igualtat en premis i primes donat que un dels aspectes més polèmics és la diferència en premis econòmics en competicions internacionals. Per exemple, la Copa del Món masculina de la FIFA reparteix centenars de milions d’euros en premis, mentre que la femenina reparteix una mínima fracció.

Per tant, és ben evident que encara queda molta, moltíssima feina per fer per aconseguir una veritable igualtat en aquest esport. Gràcies, noies, per ser-hi sempre i no defallir.